Obligacions respecte a la fertilització aplicables a tot Catalunya
Dejeccions ramaderes i la gestió de l'adobat nitrogenat
Des de setembre de 2009, s’han establert una sèrie d’obligacions respecte la fertilització que són aplicables a tot Catalunya i que concreten les recomanacions del codi de bones pràctiques en relació al nitrogen. Aquestes obligacions fan referència al mètode d’aplicació, les quantitats màximes de nitrogen aplicables, les distàncies a respectar i l’obligació d’incorporació al sòl:
-
Mètode d’aplicació dels fertilitzants i aplicacions en condicions especials del terreny Mètode d’aplicació dels fertilitzants • La distribució ha de ser uniforme en conreus herbacis extensius, prats i pastures.
• Prohibit aplicar purins directament de la bota sense dispositius de repartiment o espargiment.
• Prohibit aplicar purins utilitzant sistemes de reg. Excepció: aplicació fracció líquida dels purins i digestats
• mitjançant sistemes de reg per aspersió o localitzat.
Aplicació de fertilitzants en terrenys
amb fort pendent
• Cal prendre mesures per minimitzar l’escolament si la pendent local > 5%.
• Prohibit aplicar fertilitzants nitrogenats líquids o semilíquids al sòl si la pendent local > 15%.
Pendent local: pendent que té la superfície de la parcel·la cultivada. En terrenys abancalats (feixes) es refereix al pendent que té el bancal o feixa en la seva part cultivable, que normalment és molt baix
Aplicació de fertilitzants en terrenys
inundables, entollats, gelats o coberts
de neu
• Prohibit fer aplicacions en terrenys entollats. Excepció: casos en què les característiques del cultiu ho
• facin inevitable.
• Prohibit fer aplicacions en sòls gelats o nevats.
• En terrenys inundables no fer aplicacions en èpoques de risc d’inundació. En aquests casos s’han
• d’incorporar els fertilitzants el mateix dia en què s’apliquen a la superfície del sòl.
-
Tipus d’ús Terres en zona no vulnerable Rotacions de conreus farratgers intensius; prats artificials i praderies permanents (1); conreus farratgers d’aprofitament mixt (1) 210
250 (2)
Altres pastures fertilitzables (1) 210 Arròs 170 Conreus herbacis (3) 210 Hortícoles 250 Conreus llenyosos en regadiu 170 Conreus llenyosos en secà 130 Vinya en secà 100 (1) Les dosis indicades són la suma del nitrogen que deixa el bestiar al terreny mentre pastura i el nitrogen que procedeix de fonts orgàniques aplicat d’altres maneres (aplicacions de fems, de purins, etc.).
(2) Exclusivament en cas d’explotacions de vaques de llet, vaques de carn i oví intensiu. En la resta de casos, la dosi màxima és de 210 kg N/ha i any.
(3) Els conreus herbacis inclouen les superfícies de guaret i les terres de retirada.
Supòsits en els que es poden aplicar dosis superiors a les del Quadre 11 Aplicacions de fertilitzants tipus 1 (fems) En un 60% aplicats cada dos anys. Casos d’elevada producció En un 30% quan es pugui justificar agronòmicament
Cal informe tècnic que ha d’estar a disposició del DARP.
Biofumigació Amb fertilitzants orgànics.
Cal informe tècnic que ha d’estar a disposició del DARP.
Preplantació de cultius llenyosos Si es realitzen esmenes orgàniques en amb fertilitzants tipus 1 (fems).
Cal informe tècnic que ha d’estar a disposició del DARP.
-
Tipus fertilitzant Distància respecta a Fertilitzant no injectat dins el sòl ni incorporat immediatament** Fertilitzant injectat dins el sòl o incorporat immediatament Dejeccions porcines
Altres granges porcines que siguin dels grups 2n, 3r i especial (definits al Reial Decret 324/2000) 200 / 150*** 100 Altres granges porcines que siguin del grup 1r (definit al Reial Decret 324/2000) 100 / 75*** 50 Granges no porcines 50 25 Dejeccions avícoles
Granges avícoles de reproductores 300 / 225*** 150 Granges avícoles sense reproductores 150 / 110*** 75 Granges no avícoles 50 25 Dejeccions d’altres espècies (boví, oví, etc.) Granges amb la mateixa espècie 100 / 75*** 50 Granges d’espècies diferents 50 25 Fertilitzants orgànics diferents de les dejeccions ramaderes Explotacions ramaderes 50 25 Tots els fertilitzants orgànics
Centres de gestió de dejeccions 25 15 Punts de captació d’aigua per produir aigua de consum humà 50 50 Nuclis habitats* 100 / 70*** 40 Habitatges aïllats*, polígons industrials*, centres de treball*, àrees de lleure* 75 / 50*** 25 * Les distàncies no són d’aplicació quan s’utilitzen en àrees enjardinades fertilitzants orgànics que assoleixen els valors mínims de qualitat establerts en la normativa vigent aplicable. En el cas dels habitatges aïllats, no cal respectar les distàncies establertes si estan directament vinculats a l’explotació ramadera d’on procedeixen les dejeccions.
** La incorporació al sòl no és obligatòria quan pot perjudicar el tipus de conreu o l’ús. En aquestes situacions, caldrà respectar les distàncies establertes en aquesta columna.
*** En cas d’aplicació amb tubs penjants (aplicació arran de terra) la distància a respectar és la menor de les dues.
-
Incorporar al sòl si s’apliquen a una distància respecte de nuclis habitats, polígons industrials, centres de treball i àrees de lleure Termini màxim d’incorporació al sòl Tipus 1 (fems) Tipus 2 (purins) Inferior a 500 m 4 dies
d’octubre a abril (inclosos)
24 hores 2 dies
De maig a setembre (inclosos)
Entre 1.000 i 500 m 2 dies
Aplicats amb tubs penjants (arran de terra) no és obligatori incorporar-los
Casos en què no és obligatòria la incorporació Prats i pastures ja implantats Cultius llenyosos amb coberta vegetal entre línies Sistemes de conreu de conservació Aplicacions de cobertora en cultius herbacis En general, quan pot perjudicar el tipus de conreu o el seu ús El DARP pot, motivadament, eximir de l’obligació d’incorporació al sòl en altres supòsits diferents dels enumerats -
Aplicació de fertilitzants a sòls propers a cursos d’aigua
Distància respecte a Pendent local Injectats o aplicats arran de terra Aplicats d’altres maneres Cursos d’aigua naturals i masses d’aigua definits a la cartografia 1:250.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. < 10% 15 m 35 m > 10% 25 m 50 m Cursos d’aigua naturals i masses d’aigua que no apareixen a la cartografia 1:250.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. < 10% 5 m 10 m > 10% 10 m 25 m Nota: La distància es mesura des de la vora de la llera del curs d’aigua. Si hi ha presència de banda de vegetació arbustiva o arbòria contínua, les distàncies anteriors es redueixen en un 50%. Si l’aplicació es fa manualment, no es tenen en compte les distàncies
Pendent local: pendent que té la superfície de la parcel·la cultivada. En terrenys abancalats (feixes) es refereix al pendent que té el bancal o feixa en la seva part cultivable, que normalment és molt baix
-
Concentracions màximes de nutrients al sòl (N i P)
En les seves funcions d’inspecció i control de la correcta fertilització, el DARP pren mostres de sòls de parcel·les agrícoles i comprova que no se superin les concentracions màximes de nitrogen i fòsfor establertes, durant els diferents moments de l’any. El departament d’agricultura, realitza al seu càrrec la presa de mostres i l’anàlisi.
Tipus de cultiu Concentració màxima de nitrat (mg N-NO3 -/kg sòl sec a 105ºC) Període en què no s’ha de superar la concentració màxima Cultius llenyosos en secà, excepte olivera i cítrics 35 Octubre i novembre
(sempre que ja s’hagi realitzat la collita)
Cultius llenyosos en regadiu, excepte olivera i cítrics 40 Octubre i novembre
(sempre que ja s’hagi realitzat la collita)
Olivera 35 Desembre i gener Cítrics 40 Desembre i gener Cereal d’hivern en regadiu 45 Durant les 3 setmanes posteriors a la collita Cereal d’hivern en secà 35 Durant les 3 setmanes posteriors a la collita Blat de moro (panís, moresc) i sorgo (melca) 45 Durant els 30 dies posteriors a la collita Altres cultius herbacis extensius en regadiu 45 Durant les 3 setmanes posteriors a la collita Altres cultius herbacis extensius en secà 35 Durant les 3 setmanes posteriors a la collita Cultius hortícoles (regadiu) 50 Novembre, desembre i gener
(sempre que ja hagi finalitzat la recol·lecció)
Pastures amb aprofitament mixt 45 Novembre, desembre i gener
(sempre després de l’aprofitament)
Pastures sense aprofitament mixt 35 Novembre, desembre i gener No són aplicables els valors de la taula en cas de cultius que hagin sofert danys catastròfics per sequera, accidents meteorològics o altres circumstàncies que minvin anormalment la collita.
Metodologia de mostreig
La mostra de sòl s’ha d’agafar abans d’haver fertilitzat el cultiu següent, ha de ser representativa i s’ha de constituir mitjançant la barreja i homogeneïtzació de 25 submostres obtingudes en una superfície inferior o igual a 5 hectàrees explotades de forma homogènia. Les submostres s’han d’agafar de 0 a 25 cm de fondària. Per tal que el mostreig sigui representatiu s’han de tenir en compte les pràctiques de fertilització (fertirrigació localitzada, etc.). L’extracció del nitrat es realitza amb aigua sobre mostra fresca.
Concentració màxima de fòsfor (mg P / kg sòl sec a 105ºC) Primer mostreig < 150 > 150 Segon mostreig (als tres anys) Concentració 2n mostreig ha de ser inferior a la del 1r mostreig Metodologia de mostreig
La mostra de sòl ha de ser representativa, i s’ha de constituir mitjançant la barreja i homogeneïtzació de 25 submostres obtingudes en una superfície inferior o igual a 5 hectàrees explotades de forma homogènia. Les submostres s’han d’agafar de 0 a 25 cm de fondària.
-
Espècie Categoria Kg N/plaça i any Purí (m3/plaça i any) Fem (t/plaça i any) Densitat fem (t/m3) Vaquí llet Femelles 80,22 14 18 0,8 Sementals 80,22 9 12 Cria 5,7 0,4 0,6 Reposició 40,0 5,5 7 Engreix 28,97 3,6 4 Boví carn Reproductors 53,15 9 12 0,8 Cria 7,7 0,5 0,7 Reposició 40,0 5,5 7 Engreix 28,97 3,6 4 Porcí Femelles 15 5,1 2,25 0,8 Sementals 18 6,12 6,48 Garrins (6-20 kg) 0,41 0,25 Reposició 8,5 2,5 1,14 Engreix (20-100 kg) 7,25 2,15/1,65* 1 Oví Reproductors 9 0,9 0,8 Reposició 4,5 0,45 Engreix 3 0,3 Cabrum Reproductors 7,2 0,72 0,8 Reposició 3,6 0,36 Engreix 2,4 0,24 Cunícola Femelles 1,418 0,099 0,75 Sementals 1,773 0,124 Reposició 0,886 0,06 Engreix 0,443 0,031 0,03 Gàbia 4,3 0,3 Èquids Bestiar equí 63,8 11 Avicultura Reprod. pesades 0,5 0,02 0,6 Reprod. lleugeres 0,35 0,014 0,6 Reposició 0,08 0,007 0,5 Engreix 0,22 0,01 0,5 Ponedores ous consum 0,5 0,037 0,04 0,9 Ànecs Reproductors 0,545 0,204 0,5 Reposició 0,0873 0,0714 Engreix 0,24 0,072 0,080 Guatlles Reproductors ponedors ous consum 0,0682 0,0053 0,8/0,5* Reposició 0,0109 0,00187 Engreix 0,03 0,00267 Galls d’indi i
paonsReproductors 1,0455 0,0974 0,5 Reposició 0,1672 0,03408 Engreix 0,46 0,030 Perdius Reproductors 0,1591 0,0128 0,8/0,5* Reposició 0,0255 0,00448 Engreix 0,07 0,0064 Oques Reproductors 0,545 0,204 0,5 Reposició 0,0873 0,0714 Engreix 0,24 0,102 Estruços Reproductors 1,72 0,73 0,5 Reposició 0,341 0,28 Engreix 0,94 0,4 Faisans Reproductors 0,545 0,204 0,8/0,5** Reposició 0,0873 0,0714 Engreix 0,24 0,102 *El valor 1,65 només és aplicable en granges noves o ampliacions de les existents en què es donin simultàniament les circumstàncies següents:
-
La menjadora té incorporat l’abeurador.
-
La neteja de la nau es fa amb un grup d’alta pressió (> 100 atmosferes) i baix cabal (< 25 l/minut).
-
Es disposa de comptador volumètric que permet conèixer els volums d’aigua consumits.
** Si les aus estan engabiades, la densitat és de 0,8; si les aus no estan engabiades i tenen jaç, la densitat és de 0,5.
Les xifres de la taula referides a purí inclouen tant les excrecions del bestiar com les aigües residuals de neteja de les naus. En el cas d’explotacions semiextensives es pot considerar una reducció de volum proporcional al percentatge de temps que el bestiar està pasturant.
-
