Obligacions aplicables a les zones vulnerables

Les explotacions agràries situades en zones vulnerables estan obligades a:

  • Complir amb el Codi de Bones Pràctiques Agràries en relació amb el nitrogen
  • Resum del Codi de Bones Pràctiques Agràries en relació amb el nitrogen (CBPA).

    En les zones vulnerables, l’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats es regeix amb caràcter obligatori pel Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

      Bases del codi Recomanacions

    Períodes en què no és convenient l’aplicació de fertilitzants a les terres

    		 Quan no hi ha al sòl una planta que absorbeixi els nitrats es pot produir el seu rentat. Aquest risc s’accentua en els períodes en què l’aigua de pluja o de reg percola més enllà de la zona d’arrels. Complir amb els períodes d’aplicació de fertilitzants establerts per a cada tipus de cultiu i fertilitzant per a cada zona vulnerable (vegeu Quadre 20).

    Aplicació de fertilitzants en terrenys amb fort

    pendent

    		 El pendent d’una parcel·la augmenta el risc d’escolament superficial dels fertilitzants que s’hi apliquen i així la seva transferència ràpida i directa a les aigües superficials i/o a les subterrànies.

    Adoptar mesures que afavoreixin la infiltració de l’aigua al sòl.

    Mantenir en les parts baixes dels vessants i en els límits inferiors de les parcel·les una certa vegetació natural.

    En aplicar fertilitzants en parcel·les de fort pendent, cal prendre mesures per limitar-ne l’escolament.

    Aplicació de fertilitzants en terrenys inundables, entollats, gelats o coberts de neu

    		 Es tracta d’evitar que les aplicacions de fertilitzants fetes en aquestes condicions puguin provocar problemes de contaminació via infiltració, escolament superficial o contaminació directa del corrent d’aigua. També cal evitar la degradació de l’estructura del sòl.

    No es poden fer aplicacions de fertilitzants en sòls entollats (excepte en el cas de l’arròs) o nevats.

    En sòls inundables cal evitar les aplicacions en èpoques de risc i incorporar els fertilitzants al sòl el més aviat possible.

    En sòls gelats durant llargs períodes de temps, el grau de restricció s’haurà d’avaluar en funció del tipus de fertilitzants i la situació local.

    Condicions d’aplicació de fertilitzants a sòls

    propers a cursos d’aigua

    		 Es pretén evitar que l’escolament superficial que es pugui generar immediatament després o al cap de poc temps d’una aplicació de fertilitzants pugui arribar a afectar directament els cursos d’aigua.

    Cal respectar les distàncies mínimes:

    Per als fems: 35 m a rius i grans masses d’aigua en general;

    50 m si el pendent és més gran del 10%. Altres cursos d’aigua no canalitzats: 2-10 m.

    Per als fertilitzants inorgànics: 2-10 m en general.

    Capacitat i disseny dels dipòsits de dejeccions

    		 La bona gestió de les dejeccions que es generen en les explotacions ramaderes és la base perquè se’n pugui fer una posterior aplicació agrícola correcta, en els períodes i en les quantitats adequades a les necessitats de les plantes, així com per evitar contaminacions al medi.

    Estimar el volum de dejeccions produïdes i de la gestió de l’aigua.

    Que la capacitat sigui suficient per emmagatzemar la producció de fems, purins o altres un període de temps entre 4 i 6 mesos, com a mínim, i sempre adequat a les possibilitats d’utilització agrícola.

    Procediments per l’aplicació de fertilitzants

    		 Per a una correcta gestió del nitrogen, cal ajustar les quantitats de fertilitzants aplicades a les necessitats de les plantes en la quantitat, en el temps i en l’espai.

    Ajustar les aportacions fertilitzants a l’equilibri entre les necessitats previsibles del cultiu i les aportacions per part del sòl.

    Fraccionar les aportacions.

    Assegurar una correcta distribució dels fertilitzants.

    Fertilització en zones de regadiu

    Els riscos de percolació són induïts per aportacions d’aigua superiors a la capacitat de retenció d’aigua en la fondària del sòl explorada per les arrels i per aportacions superiors a la demanda dels cultius.

    Un correcte disseny i maneig del reg és fonamental per evitar el rentat de nitrats.

    Assegurar una bona eficiència d’aplicació.

    Seguir algun mètode de programació de regs.
  • Complir amb el programa de mesures agronòmiques aplicable a zones vulnerables que estableix:
  • Quantitats màximes de nitrogen total procedent de fertilitzants orgànics, fertilitzants minerals i de l’aigua de reg que es poden aplicar en funció del cultiu.

    Quantitat màxima de nitrogen orgànic:

    En les zones vulnerables la quantitat màxima de nitrogen procedent de les dejeccions i altres fertilitzats orgànics que es pot aplicar és de 170 kg N/ha/any.

    En producció agrària ecològica els 170 kg N/ha/any només fa referència al nitrogen procedent de les dejeccions.

    Quantitat màxima de nitrogen total:

    Les quantitats màximes de nitrogen procedent de fertilitzants orgànics, fertilitzants minerals i de l’aigua de reg, referides a un cicle de cultiu inferior a un any, o a un any quan el cicle és superior.

    Programació de regs:

    En les parcel·les de regadiu s’haurà d’aplicar algun mètode de programació de regs que permeti utilitzar l’aigua amb criteris de màxima eficàcia. Si la infraestructura de reg no ho permet, el DARP indicarà els mitjans alternatius per complir aquest requisit.

    Cultiu herbacis

    extensius

    Secà /

    Regadiu

    		 Límit màxim de N (kg N/ha)
    N total N en fertilitzants orgànics N en fertilitzants minerals o aigua de reg
    Blat Secà 170 (210*) 170 120 (150*)
    Regadiu 210 170 150
    Ordi Secà 170 (190*) 170 120 (150*)
    Regadiu 210 170 150

    Cereals de

    primavera (ordi, etc.)

    		 Secà 100 100 70
    Regadiu 170 170 120

    Panís (blat de moro

    o moresc)

    per a gra o farratger

    		 Secà 210 (250*) 170 150 (170**)
    Regadiu 300 (350***) 170 200

    Sorgo (per a gra

    o farratger)

    		 Secà 200 170 150
    Regadiu 250 170 170
    Raigràs Dall únic 210 170 150
    2-4 dalls 400 170 300

    Gramínies d’hivern

    farratgeres (civada,

    triticale, raigràs,…)

    		 Dall únic 210 170 150210
    2-4 dalls 350 170 250

    Prats

    permanents

    		 Secà 250 170 170
    Regadiu 300 170 200
    Gira-sol Secà 150 (170*) 150 (170*) 100 (120*)
    Regadiu 170 (210*) 170 120 (150*)
    Arròs Regadiu 170 170 150

    Userda

    o alfals

    		 Secà 100 100 30
    Regadiu 170 170 50

    Altres lleguminoses

    herbàcies extensives

    (pèsol, favó, veça,…)

    		 Secà 50 50 50
    Regadiu 100 100 50

    Altres cultius

    extensius (naps,

    colza, lli,…)

    		 Secà 170 170 120
    Regadiu 210 170 150

    zones vulnerables 3, 7 i 10
    ** zona vulnerable 7
    *** zona vulnerable 1

    Cultius llenyosos

    Secà /

    Regadiu

    		 Límit màxim de N (kg N/ha)
    N total N en fertilitzants orgànics N en fertilitzants minerals o aigua de reg
    Fruiters de pinyol i de llavor, Secà 75 75 50
    Regadiu 150 130 90
    Cítrics Secà      
    Regadiu 210 170 150
    Ametller, Avellaner i Olivera Secà 75 75 50
    Regadiu 130 130 90

    Vinya

    Garrofer

    		 Secà 60 60 40
    Regadiu 100 100 70
    Noguer Secà 100 100 70
    Regadiu 170 170 120
    Festuc Secà 100 100 70
    Regadiu 130 130 90
    Pollancres Secà 100 100 65
    Regadiu 130 130 90

    Altres cultius

    llenyosos

    		 Secà 100 100 70
    Regadiu 170 170 120
    Cultius hortícoles Regadiu Límit màxim de N (kg N/ha)
    N total N en fertilitzants orgànics N en fertilitzants minerals o aigua de reg
    Tomaca, hivernacle Regadiu 450 170 300
    Tomaca, aire lliure Regadiu 400 170 280
    Pebrot hivernacle Regadiu 350 170 250
    Pebrot aire lliure Regadiu 300 170 210
    Albergínia hivernacle Regadiu 350 170 250
    Albergínia aire lliure Regadiu 300 170 210
    Cucurbitàcies, hivernacle Regadiu 400 170 280
    Cucurbitàcies, aire lliure Regadiu 350 170 250
    Carxofa Regadiu 270 170 180
    Ceba Regadiu 220 170 150
    Porro, all, calçot Regadiu 220 170 150
    Enciam, escarola Regadiu 150 150 100
    Patata Regadiu 220 170 150
    Mongeta Regadiu 200 170 150
    Fava, pèsol Regadiu 200 170 150
    Maduixa Regadiu 300 170 210
    Api Regadiu 280 170 180
    Fonoll, julivert, pastanaga Regadiu 280 170 180

    Brassicàcies (col, col-i-flor,

    bròquil, etc.)

    		 Regadiu 280 170 180
    Rave Regadiu 190 170 130
    Bledes, espinacs Regadiu 150 150 100
    Altres hortícoles Regadiu 250 170 180

    Valors pel càlcul del volum generat de dejeccions i de nitrogen.

  • Períodes en què no es poden aplicar fertilitzants.
    Cultiu

    Període en què no es pot aplicar cada tipus de fertilitzant

    (els mesos o dates d’inici i final del període estan inclosos en la prohibició)
    Fert. tipus 1 (fems) Fert. tipus 2 (purins) Fert. tipus 3 (minerals)
    Gramínies d’hivern per a gra o farratge (blat, ordi, civada, triticale,… excepte raigràs) Gener – agost

    Zona vulnerable 10:

    Abril – agost

    Zones vulnerables 3, 6 i 7

    15 desembre – 15 gener

    Resta de zones vulnerables:

    Abril – 15 setembre

    		 Juny –15 setembre
    Raigràs de cicle anual (sol o en barreges) Desembre – 15 juliol Abril – 15 juliol Maig – juliol
    Ordi i blat i civada de primavera Març – novembre Maig – desembre Juny – desembre

    Blat de moro (panís, moresc) i

    sorgo (melca), per a gra o farratge

    		 15 juny – desembre Agost – 15 gener Setembre – febrer
    Prats permanents Març – novembre Novembre – desembre Novembre – gener
    Gira-sol Juliol – desembre 15 juliol – gener Agost – febrer
    Arròs Juny – gener Juny – 15 febrer Setembre – febrer
    Alfals (userda) Tot l’any excepte l’interval de dos mesos abans de sembrar. 15 agost – desembre Tot l’any

    Altres lleguminoses

    herbàcies extensives

    (pèsol, favó, veça, etc.)

    		 Tot l’any excepte l’interval de dos mesos abans de sembrar. Tot l’any excepte l’interval d’un mes i mig abans de sembrar. Tot l’any
    Colza, sembra d’hivern Desembre – 15 juliol

    Zona vulnerable 10:

    Març – juliol

    Zones vulnerables 3, 6 i 7:

    15 desembre – 15 gener

    Resta de zones vulnerables:

    Març – juliol

    		 Maig – 15 agost
    Colza, sembra de primavera Maig – novembre Maig – gener Maig – gener
    Olivera, vinya, fruiters, ametller, avellaner, garrofer, nouer, festuc Maig – novembre Juliol – 15 gener Novembre – gener
    Cítrics Maig – novembre Juny – gener Desembre – febrer
    Pollancre Agost – desembre Setembre – febrer Setembre – febrer
    Casos en què es poden aplicar fertilitzants en els períodes de prohibició
    Fertilitzants de tipus 2, 3 ó 4 Quan no hi ha cultiu al terreny dins dels dos mesos anteriors a la sembra o plantació dels cultius herbacis, incloent-hi els hortícoles
    Fertilitzants de tipus 1

    Quan no hi ha cultiu al terreny dins dels dos mesos i mig anteriors a la sembra o plantació.

    Adobatge de preplantació en cultius llenyosos: es poden aplicar dins dels quatre mesos anteriors a la plantació
    Biofumigació Quan s’utilitzen els fertilitzants orgànics per biofumigació. Cal informe emès per una persona tècnica competent que justifiqui l’aplicació.
    Cultius llenyosos

    Es poden aplicar fertilitzants de tipus 3 (minerals). Cal informe emès per una

    persona tècnica competent que justifiqui la necessitat i la quantitat.
    Quelats de ferro Amb l’aplicació de quelats de ferro es poden incorporar simultàniament fertilitzants tipus 3 (minerals).
    Condicions meteorològiques adverses En el cas que es retardin les feines agrícoles habituals, el DARP pot autoritzar en determinades zones l’aplicació de fertilitzants dins dels períodes de prohibició.

    Tipus de fertilitzants nitrogenats

    Fertilitzants Tipus de productes Relació C/N (carboni/nitrogen) Tipus de N que contenen

    Tipus 1

    orgànic

    		 Fems: Fem de vaquí, fem de conill, fem d’oví, fem de cabrum, fem d’equí, compost, fems porcins, fracció sòlida de purins porcins, determinades gallinasses amb clofolla d’arròs o palla, oliasses, morca, brisa, vinasses, etc. Alta: C/N > 10 Nitrogen orgànic de mineralització lenta

    Tipus 2

    orgànic

    		 Purins: Purins de porc, fracció líquida de purins de porc, gallinassa líquida, gallinassa sòlida, gallinassa amb serradures, purins bovins, digestats procedents de digestió anaeròbia, fangs de depuradora tractats, aigües residuals no tractades, etc

    Baixa: C/N < 10

    o, si és alta, conté matèries carbonàcies difícilment degradables.

    		 Contenen nitrogen orgànic però la major part és mineral o fàcilment mineralitzable

    Tipus 3

    mineral

    		 Adobs Minerals. La cianamida càlcica, la urea i els seus productes de condensació i associació es consideren adobs inorgànics   Nitrogen mineral

    Tipus 4

    mineral

    		 Fertilitzants minerals nitrogenats d’alliberament lent   Engloba els fertilitzants minerals recoberts (per una membrana semipermeable), els fertilitzants minerals amb baixa solubilitat i els fertilitzants minerals amb inhibidors de la nitrificació
  • Portar al dia un Llibre de gestió dels fertilitzants nitrogenats si superen els llindars establerts de superfície en zona vulnerable per tipus de cultiu.

 

  • Explotacions obligades a portar llibre de de gestió dels fertilitzants

     Explotacions obligades a portar llibre de de gestió dels fertilitzants

    Tipus de cultiu

    Superfície superior a

    Cultius d’hivernacle

    > 1 ha

    Cultius a l’aire lliure d’hortícoles, de flors o de planta ornamental

    > 5 ha

    Cultius en regadiu*

    > 25 ha

    Cultius en secà

    > 50 ha

    * Sense comptar les superfícies d’hivernacle i de cultius a l’aire lliure d’hortícoles, de flors o de planta ornamental. Cos de lletra més petit que el text de sota, i més enganxat al quadre de sobre

S’han d’anotar en el llibre les quantitats de fertilitzants efectivament aplicades dins els set dies següents a la realització de les accions.

Cal tenir al llibre a disposició de l’Administració i s’ha de conservar durant els cinc anys posteriors a la data de la darrera anotació o del cessament de l’activitat.

 

Mapa de les zones vulnerables i llistat municipis de cada zona.

 

  • Àrea 1: Municipis de l'Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l'Estany, Gironès

    ALT EMPORDÀ: Armentera, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cistella, Far d’Empordà, Figueres, Fortià, Garrigàs, Lladó, Llers, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Peralada, Pontós, Riumors, Santa Llogaia d’Àlguema, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Saus-Camallera, Siurana, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilafant, Vilamacolum, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilaür.

    BAIX EMPORDÀ: Albons, Bellcaire d’Empordà, Bisbal d’Empordà, Colomers, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Fontanilles, Forallac, Garrigoles, Gualta, Jafre, Palau-sator, Pals, Parlavà, La Pera, Rupià, Serra de Daró, La Tallada d’Empordà, Torroella de Montgrí (excloses les illes Medes), Ultramort, Ullà, Ullastret, Verges i Vilopriu.

    PLA DE L’ESTANY: Banyoles, Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls.

    GIRONÈS: Bordils, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Juià, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Martí Vell i Viladasens.

  • Àrea 2: Municipis del Maresme i la Selva

    MARESME: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Masnou, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

    SELVA: Blanes

  • Àrea 3: Municipis d'Osona

    OSONA: Calldetenes, Collsuspina, Folgueroles, Gurb, Balenyà, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Muntanyola (amb exclusió dels enclavaments situats fora del perímetre de l’àrea), Olost, Oris, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Sora, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló i Vic.

  • Àrea 4: Municipis de l'Alt Camp, Baix Camp i el Tarragonès

    ALT CAMP: Alcover, Alió, Bràfim, Els Garidells, la Masó, el Milà, Nulles, Puigpelat, el Rourell, Vallmoll, Valls i Vilabella.

    BAIX CAMP: Les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Riudoms, la Selva del Camp, Vilanova d’Escornalbou i Vinyols i els Arcs.

    TARRAGONÈS: Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Salou, la Secuita, Vilallonga del Camp i Vila-seca.

  • Àrea 5: Municipis del Baix Penedès i de l'Alt Penedès

    BAIX PENEDÈS: Albinyana, Banyeres del Penedès, Bellvei, La Bisbal del Penedès, l’Arboç (amb exclusió dels enclavaments situats fora del perímetre de l’àrea), Llorenç del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Santa Oliva.

    ALT PENEDÈS: Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca.

  • Àrea 6: Municipis de l'Anoia, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell i el Segrià.

    ANOIA: Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Montmaneu, Prats de Rei, Pujalt i Sant Martí de Sesgueioles.

    CONCA DE BARBERÀ: Conesa, Forès, Llorac, Passanant, les Piles, Sta. Coloma de Queralt, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb.

    GARRIGUES: Arbeca, Borges Blanques, Castelldans, l’Espluga Calba, La Floresta, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, Puiggròs, Els Omellons, El Soleràs i Els Torms.

    NOGUERA: Albesa, Algerri, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Penelles, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, parcialment el terme municipal d’Ós de Balaguer (només l’enclavament de Gerb).

    SEGARRA: Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, les Oluges, Plans de Sió, Ribera d’Ondara, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra i Torrefeta i Florejacs (amb exclusió dels enclavaments situats fora del perímetre de l’àrea).

    URGELL: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de Na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú i Vilagrassa.

    PLA D’URGELL: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, Palau d’Anglesola, Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana.

    SEGRIÀ: Els Alamús, Aitona, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d’Escarp, la Portella, Llardecans, Puigverd de Lleida, Lleida, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Serós, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Torre-serona, Vilanova de la Barca i Vilanova de Segrià.

  • Àrea 7: Municipis de la Garrotxa.

    GARROTXA: Olot, les Preses, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Vall d’en Bas i al municipi de la Vall de Bianya només l’enclavament situat a Sant Joan les Fonts.

  • Àrea 8: Municipis del Gironès i la Selva

    GIRONÈS: Aiguaviva, Campllong, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva, Llagostera, Llambilles, Sant Andreu de Salou i Vilablareix.

    SELVA: Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar.

  • Àrea 9: Municipis del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

    VALLÈS OCCIDENTAL: Palau-solità i Plegamans.

    VALLÈS ORIENTAL: L’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, les Franqueses del Vallès, Garriga, Granollers, Lliçà d’Amunt, Lliçà d’Avall, Llinars del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Vilanova del Vallès.

  • Àrea 10: Municipis del Bages, el Berguedà i el Solsonès.

    BAGES: Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellnou de Bages, l’Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria

    BERGUEDÀ: Avià, Berga, Casserres, l’Espunyola (excloent l’enclavament entre Navès i Montmajor), Gironella, Montclar, Montmajor (excloent els tres enclavaments situats al nord), Olvan, Puig-reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix.

    SOLSONÈS: Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona.

  • Àrea 11: Municipis de la Ribera d'Ebre.

    RIBERA D’EBRE: Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre i Móra la Nova.

  • Àrea 12: Municipis del Baix Ebre i del Montsià.

    BAIX EBRE: Aldover, Roquetes, Tivenys, Xerta i parcialment els municipis de l’Aldea (només la part del municipi situada a la marge esquerra del canal Nou de Camarles), l’Ampolla (només la part del municipi situada a la marge esquerra del canal Nou de Camarles, limitant a l’est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de Sant Pere i fins a mar), Camarles (només la part del municipi situada a la marge esquerra del canal Nou de Camarles) i Tortosa (només la part del municipi situada a la marge esquerra del canal Nou de Camarles).

    MONTSIÀ: Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara, Ulldecona i parcialment els municipis de Amposta (només la part del municipi situada a la marge dreta del canal de la Ràpita) i Sant Carles de la Ràpita (només la part del municipi situada a la marge dreta del canal de la Ràpita).

    Referències normes designació zones vulnerables:

    Decret 283/1998, de 21 d’octubre de 1998, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC Núm. 2760 de 06.11.1998).

    Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. (DOGC Núm. 4292 de 31.12.2004)

    Acord GOV/128/2009, de 28 de juliol, de revisió i designació de noves zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. (Correcció d’errada en el DOGC núm. 5505, pàg. 85276, de 13.11.2009).

    Acord GOV/13/2015, de 3 de febrer, pel qual es revisen i s’amplien les zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries (DOGC Núm. 6804 de 05.02.2015).

    Referències normes fertilització en zones vulnerables:

    Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC Núm. 5457 de 03.09.2009).

    Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries (BOE Núm. 61 de 01.03.1996).

    Directiva del Consell d’1 de desembre de 1991, relativa a la protecció de las aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries (91/676/CEE)