Nivell de protecció especial. Els espais naturals de protecció especial (ENPE)
Els espais naturals de protecció especial (ENPE)-espais que també estan inclosos en el PEIN- gaudeixen d’un règim de protecció i gestió específic, a més de la protecció bàsica establerta pel PEIN.
Inclou el 9,77 % de la superfície de Catalunya amb 73 espais distribuïts en 4 categories: Parc nacional (1), Parcs naturals (13), Reserves naturals (52) i Paratges naturals d’interès nacional (7).
Els ENPE tenen una de protecció superior que la resta dels espais naturals protegits i compten amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada.
Hi ha quatre categories en funció de l’extensió de l’àmbit a protegir:
Parcs nacionals: són els espais naturals d’extensió relativament gran, no modificats essencialment per l’acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, i la integritat i l’evolució dels sistemes naturals. La declaració de parc nacional s’ha de fer per llei estatal.
Al territori català només té aquesta consideració el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb una zona perifèrica de protecció.
Parcs naturals: són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural es fa per decret del Govern.
Hi ha declarats 14 parcs naturals: Alt Pirineu, Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Capçaleres del Ter i del Freser, Collserola, Delta de l’Ebre, Els Ports, Montgrí les Medes i el Baix Ter, Montseny, Muntanya de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, la Serra del Montsant i la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Paratges naturals d’interès nacional: són els espais o els elements naturals d’àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l’objectiu de garantir-ne la protecció i la de l’entorn. La declaració de paratge natural d’interès nacional es fa per llei.
Hi ha declarats 7 paratges: vall del monestir de Poblet, massís de l’Albera, massís del Pedraforca (inclòs al Parc Natural del Cadí-Moixeró), serra de Rodes, cap Gros-cap de Creus i Punta Falconera-cap de Norfeu (els tres últims inclosos al Parc Natural del Cap de Creus).
Reserves naturals: són els espais naturals d’extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d’aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial.
Hi ha declarades 52 reserves naturals parcials: 25 incloses al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, dues al Parc Natural del Cap de Creus, dues al Parc Natural del Delta de l’Ebre, dues al Parc Natural de l’Alt Pirineu, una al Parc Natural dels Ports, una al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i 18 isolades.