Millors Tècniques Disponibles (MTD)

4. Aplicar els procediments prestant especial atenció a:

• a. L’organització i l’assignació de responsabilitats
• b. La formació, la conscienciació i les competències professionals
• c. La comunicació
• d. La implicació dels treballadors
• e. La documentació
• f.  El control eficaç dels processos
• g. Els programes de manteniment
• h.  La preparació i la capacitat de reacció davant les emergències
• i.  La garantia del compliment de la legislació ambiental

5. Comprovar el comportament i adoptar mesures correctores, sobretot en el següent:

• a. La supervisió i el mesurament de paràmetres
• b. Les mesures correctores i preventives
• c. El manteniment de registres
• d. L’auditoria interna o externa independent (quan sigui possible) per determinar si el SGA s’aplica i manté correctament

L’abast (per exemple, el grau de detall) i les característiques del SGA (per exemple, si està normalitzat o no)

dependran de les característiques, dimensions i nivell de complexitat de l’explotació, així com dels diversos

impactes que pugui tenir sobre el medi ambient.

Tècniques

a. Ubicació adequada de la nau explotació i disposició espacial de les activitats amb la finalitat de:

• reduir el transport d’animals i materials (inclòs el fem)
• garantir la suficient distància respecte als receptors sensibles que requereixen protecció
• tenir en compte les condicions climàtiques predominants (p. e. Vent i precipitacions)
• considerar la capacitat potencial de desenvolupament futur de l’explotació
• evitar la contaminació de l’aigua.

b. Educar i formar al personal, en relació a:

• la normativa aplicable, la producció animal, la sanitat i el benestar animal, la gestió del fem i la seguretat dels treballadors,
• el transport i aplicació al camp de fem,
• la planificació de les activitats,
• la planificació i gestió de les situacions d’emergència,
• la reparació i el manteniment de l’equipament.

• c. Establir un pla d’emergència per fer front a emissions i incidents imprevistos, com la contaminació de masses d’aigua. Pot incloure:
• un plànol de l’explotació que mostri els sistemes de drenatge i les fonts d’aigua i efluents,
• plans d’acció per reaccionar davant de certs successos imprevistos (p. e. Incendis, fuites o col·lapses de dipòsits de purins, escorrenties incontrolades dels femers, abocaments de combustible),
• disponibilitat d’equipament per fer front a un incident de contaminació (p. e. Equips per desencallar la rebliment de conductes de drenatge o l’obturació dels desguassos, fosses d’embassament, barreres de contenció per evitar la fuga de combustible, etc.)

d. Comprovar periòdicament, reparar i mantenir equips i estructures

• els dipòsits de purins per detectar qualsevol signe de dany, degradació o pèrdua,
• les bombes, separadors, mescladors i irrigadors de purins,
• els sistemes de subministrament d’aigua i pinsos,
• els sistemes de ventilació i els sensors de temperatura,
• les sitges i equips de transport (p. Ex. Vàlvules, canonades),
• els sistemes de neteja de l’aire (p. Ex. Mitjançant inspeccions periòdiques).
• En aquestes actuacions es pot incloure la higiene de l’explotació i la gestió de plagues.

L’aplicabilitat d’aquesta tècnica pot ser limitada per l’escassetat de terrenys adequats disponibles que siguin adjacents a l’explotació.

Aplicable només a les aigües residuals amb un baix nivell demostrat de contaminació.

e. Ús d’intercanviadors de calor. Es pot utilitzar un dels següents sistemes:

1. aire-aire;

2. aire-aigua;

3. aire-terra.

No aplicable a les naus per a porcs.

La seva aplicabilitat depèn de la possibilitat d’instal·lar un emmagatzematge subterrani tancat per a l’aigua en circulació.

No aplicable a les naus amb un sistema de ventilació centralitzat.

A les naus porcines, això pot no ser aplicable a:

– els sistemes d’allotjament amb sòls amb jaç en climes càlids,

– els sistemes d’allotjament sense sòls amb jaç o sense cubicles (corrals) coberts i aïllats en climes freds.

A les naus avícoles, això pot no ser aplicable:

– durant la fase inicial de cria, excepte en la producció d’ànecs,

– quan es donen condicions climàtiques extremes.

Elements que ha d’incloure el pla de gestió:

• i. un protocol que contingui actuacions i terminis adequats
• ii. un protocol per a la supervisió del soroll
• iii. un protocol de resposta als problemes detectats en relació amb el soroll
• iv. un programa de reducció del soroll destinat, pàg. ex. a determinar la seva font o fonts, supervisar les emissions de soroll, caracteritzar les contribucions de les fonts i aplicar mesures d’eliminació i/o reducció
• v. una revisió dels incidents passats en relació amb el soroll i les solucions trobades, i la difusió de coneixements sobre aquest tipus d’incidents

Els nivells de soroll es poden atenuar:

i. Augmentant la distància entre l’emissor i el receptor (situant els equips el més lluny possible dels receptors sensibles),

ii. Reduint al mínim la longitud dels conductes de subministrament de pinso,

iii. Situant les tremuges o sitges d’emmagatzematge de pinso de manera que es redueixi la circulació de vehicles en l’explotació.

Entre aquestes mesures cal citar les següents:

i. En la mesura del possible, tancar portes i obertures importants de l’edifici, especialment durant el temps d’alimentació,

ii. Manipulació dels equips per personal especialitzat,

iii. Evitar activitats sorolloses durant la nit i els caps de setmana, en la mesura del possible,

iv. Aplicar mesures de control del soroll durant les activitats de manteniment,

v. Fer funcionar les cintes transportadores i els cargols sense fi quan estiguin plens de pinso, en la mesura del possible,

vi. Mantenir el mínim nombre possible de zones de dejecció a l’aire lliure per reduir el soroll dels tractors rascadors de fem.

Entre aquests equips cal citar els següents:

i. Ventiladors d’alta eficiència, quan la ventilació natural no sigui possible o no sigui suficient,

ii. Bombes i compressors,

iii. Sistema d’alimentació que redueixi els estímuls anteriors al menjar (p. e. tremuges d’emmagatzematge, alimentadors passius ad libitum, alimentadors compactes, etc.).

La MTD 7.d.iii només és aplicable a les naus porcines.

Els alimentadors passius ad libitum només són aplicables quan els equips són nous o es substitueixen o quan els animals no requereixen una alimentació restringida.

Aquests inclouen:

i.Reductors de soroll,

ii. Aïllament de les vibracions,

iii. Confinament d’equips sorollosos (p. e. molins, cintes transportadores pneumàtiques, etc.),

iv.  Insonorització dels edificis.

L’aplicabilitat pot ser limitada a causa de la necessitat d’espai i a qüestions de salut i seguretat.

No aplicable als materials absorbents del soroll que impedeixen la neteja efectiva de la nau.

L’aplicabilitat es pot veure limitada per la sensació de descens tèrmic que pot experimentar l’animal durant la nebulització, en particular en les etapes sensibles de la seva vida, o per un clima fred i humit.

L’aplicabilitat es pot veure restringida també en el cas dels sistemes de fem sòlid al final del període de cria a causa d’un augment de les emissions d’amoníac.

Aquesta tècnica pot no ser aplicable amb caràcter general pels alts costos d’implantació.

Aplicable a les naus existents únicament si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzat.

Només aplicable a les naus que operen amb purins

Es necessita una superfície suficient fora de l’allotjament animal per instal·lar el conjunt de filtrat.

Aquesta tècnica pot no ser aplicable amb caràcter general pels alts costos d’implantació.

Aplicable a les naus existents únicament si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzat.

Ha d’incloure tots els elements següents:

i. un protocol que contingui actuacions i terminis adequats,

ii. un protocol de supervisió de les olors,

iii. un protocol de resposta a problemes concrets d’olors,

iv. un programa de prevenció i eliminació d’olors dissenyat per, p. e. identificar la font o fonts, supervisar les emissions d’olors (vegeu l’MTD26), caracteritzar les contribucions de les fonts i aplicar mesures d’eliminació i/o reducció,

v.  una revisió dels incidents passats en relació amb les olors i les solucions trobades, i la difusió de coneixements sobre aquest tipus d’incidents.

vi. La supervisió associada figura en l’MTD26.

Tècniques

Aplicabilitat

a

Vetllar perquè hi hagi una distància adequada entre la nau/explotació i els receptors sensibles.

Aquesta tècnica pot no ser aplicable amb caràcter general a les naus i explotacions existents.

b      

Utilitzar un sistema d’allotjament que segueixi un o una combinació dels principis següents:

– Mantenir els animals i les superfícies seques i netes (p. e. evitar vessaments de pinso, evitar en sòls parcialment engraellats la presència d’excrements en zones de descans dels animals),

– Reduir la superfície d’emissió de les dejeccions p.e. ús de reixetes de plàstic o metall, canals amb una menor superfície de fem exposada),

– Retirar freqüentment les dejeccions a un dipòsit exterior (cobert),

– Reduir la temperatura de les dejeccions (p. e. Refrigerant els purins) i de l’ambient interior,

– Reduir el flux i la velocitat de l’aire en la superfície de les dejeccions,

– Mantenir el jaç sec i en condicions aeròbiques en els sistemes amb llit.

Potser no és possible reduir la temperatura de l’ambient interior ni el flux i la velocitat de l’aire per consideracions de benestar dels animals.

L’eliminació de purins mitjançant rentat per raig no és aplicable en les explotacions porcines situades prop de receptors sensibles a causa de pics d’olor.

Per a informació sobre l’aplicabilitat en l’allotjament per a animals, vegeu les MTD 30, MTD 31, MTD 32, MTD 33 i MTD 34.

c

Optimitzar les condicions d’evacuació de l’aire de sortida de l’allotjament animal aplicant una o una combinació de les tècniques següents:

– Augmentar l’altura de la sortida de l’aire (p. Ex. Per sobre del nivell de la coberta, instal·lant xemeneies, desviant l’aire de sortida pel cavallet de la coberta en lloc de per la part baixa dels murs),

– Augmentar la velocitat de l’extractor d’aire vertical,

– Col·locar de forma eficaç barreres exteriors per crear turbulències en el flux d’aire de sortida (p. e. Vegetació).

– Incorporar cobertes deflectores en les obertures de ventilació situades a les parts baixes dels murs per dirigir l’aire residual cap a terra,

– Dispersar l’aire de sortida pel costat de l’allotjament que no estigui orientat al receptor sensible,

– Orientar el cavallet de la coberta d’un edifici amb ventilació natural en direcció transversal a la direcció predominant del vent.

L’orientació de l’eix de la nau no és aplicable a les naus existents.

d

Utilitzar un sistema de depuració d’aire, per exemple:

1. Biorentador (o biofiltre percolador).

2. Biofiltre.

3. Sistema de depuració d’aire de dues o tres fases.

Aquesta tècnica pot no ser aplicable amb caràcter general pels alts costos implantació.

Aplicable a les naus existents únicament si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzat.

Els biofiltres són aplicables únicament a les naus que operen amb purins.

En el cas dels biofiltres es necessita una superfície prou àmplia fora d’allotjaments animal per instal·lar el conjunt de filtrat.

e

Utilitzar una o una combinació de les següents tècniques d’emmagatzematge de dejeccions:

1. Cobrir els purins o els fems durant el seu emmagatzematge.

Vegeu l’aplicabilitat de la MTD 16.b en relació amb els purins.

Vegeu l’aplicabilitat de la MTD 14.b en relació amb el fem sòlid

2. Situar el dipòsit tenint en compte la direcció general del vent i/o adoptar mesures per reduir la seva velocitat al voltant del dipòsit i sobre la seva superfície (p. e. Interposant arbres, barreres naturals).

Aplicable amb caràcter general

3. Reduir al mínim l’agitació del purí.

Aplicable amb caràcter general

f 

Processar les dejeccions amb una de les tècniques següents per minimitzar les emissions d’olors durant (o abans de) l’aplicació al camp:

1. Digestió aeròbica (ventilació) de purins.

Vegeu l’aplicabilitat de la MTD 19.d.

2. Compostar els fems.

Vegeu l’aplicabilitat de la MTD 19.f.

3.  Digestió anaeròbia.

Vegeu l’aplicabilitat de la MTD 19.b.

g   

Utilitzar una o una combinació de les següents tècniques d’aplicació al camp del fem:

1.  Sistema de bandes, discos o injectors per a l’aplicació al camp de purins.

Vegeu l’aplicabilitat de la MTD 21.b, de la MTD 21.c o de la MTD 21.d.

2. Incorporar les dejeccions el més aviat possible.

Vegeu l’aplicabilitat de la MTD 22.

Pot no ser aplicable amb caràcter general als dipòsits existents.

Pot no ser aplicable si es tracta de dipòsits de purins massa alts, a causa del increment dels costos i als riscos per a la seguretat.

3. Cobertes flotants, per exemple:

–   pellets de plàstic,

–   materials lleugers a granel,

–   cobertes flotants flexibles,

–   plaques de plàstic geomètriques,

–   cobertes pneumàtiques,

–   crosta natural,

–   palla.

La utilització de pellets de plàstic, materials lleugers a granel i plaques de plàstic geomètriques no és aplicable en el cas de purins que formen crosta natural.

L’agitació dels purins durant el batut, l’ompliment i el buidatge pot ser un obstacle perquè s’utilitzin alguns materials flotants que poden provocar sedimentació o bloquejos en les bombes.

La formació de crosta natural pot no ser aplicable en climes freds i/o en el cas de purins amb baix contingut de matèria seca.

La crosta natural no és aplicable en els dipòsits en els quals el batut, l’ompliment o el buidatge dels purins fan que la crosta natural sigui inestable.

b. Cobrir la bassa de purins amb una coberta flexible i/o flotant, com ara:

–            làmines de plàstic flexibles,

–            materials lleugers a granel,

–            crosta natural,

–            palla.

Les làmines de plàstic poden no ser aplicables en el cas de les basses grans existents per raons estructurals.

La palla i els materials lleugers a granel poden no ser aplicables en el cas de les basses grans en les que el corrent del vent impedeix que la superfície de la bassa quedi completament coberta.

La utilització de materials lleugers a granel no és aplicable en el cas de purins que formen crosta natural.

L’agitació dels purins durant el batut, l’ompliment i el buidatge pot ser un obstacle perquè s’utilitzin algunes matèries flotants que poden provocar sedimentació o bloquejos en les bombes.

La formació de crosta natural pot no ser aplicable en climes freds i/o en el cas de purins amb baix contingut de matèria seca.

La crosta natural no és aplicable a les basses en què el remogut, l’ompliment i/o el buidatge dels purins fan que la crosta natural sigui inestable.

a. Separació mecànica dels purins. Això es pot fer, p. e. per mitjà de:

– un separador de premsa de cargol,

– un decantador centrífug,

– coagulació-floculació,

– tamisat,

– filtres-premsa.

Només aplicable quan:

–   calgui reduir el contingut de nitrogen i de fòsfor a causa del poc terreny disponible per a l’aplicació de les dejeccions,

–   no pugui transportar les dejeccions per a la seva aplicació al camp a un cost raonable.

L’ús de poliacrilamida com a floculant pot no ser aplicable a causa del risc de formació d’acrilamida.

Només aplicable quan:

– no es pugui transportar els fems per a la seva aplicació al camp un cost raonable,

–  sigui important reduir les olors i els patògens abans de l’aplicació al camp,

– hi hagi prou espai en l’explotació per establir fileres.

a. Analitzar el terreny on s’escamparan les dejeccions per determinar els riscs d’escorrentia, tenint en compte:

– el tipus i les condicions del sòl i la pendent del terreny,

– les condicions climàtiques,

– el reg i el drenatge del terreny,

– la rotació de cultius,

– els recursos hídrics i les zones d’aigües protegides.

b. Mantenir una distància suficient entre els terrenys on s’escampen les dejeccions (deixant una franja de terra sense tractar) i:

1. les zones en les quals existeix el risc d’escolament cap a cursos d’aigua, fonts, pous, etc.,

2. les finques veïnes (marges inclosos).

c. No escampar dejeccions quan pugui haver-hi un risc significatiu d’escolament. En particular, no s’aplicaran dejeccions quan:

1.  el terreny està inundat, gelat o cobert de neu;

2. les condicions del sòl (p. e., saturació d’aigua o compactació), en combinació amb la pendent del terreny i/o el seu drenatge, siguin tals que el risc d’escolament o de drenatge sigui alt;

3. Sigui previsible que es produeixi escolament per la possibilitat de pluja.

Aquesta tècnica no és aplicable als cultius destinats a ser consumits crus a causa del risc de contaminació.

Tampoc no és aplicable quan el tipus de sòl no permet la infiltració ràpida dels purines diluïts en el sòl.

No és aplicable quan els cultius no requereixen de regar.

És aplicable en el cas de terrenys que es poden connectar fàcilment a l’explotació per canalitzacions.

b. Sistema d’aplicació en bandes, aplicant una de les següents tècniques:

1. Tubs penjants.

2. Sabates penjants.

La aplicabilitat pot ser limitada quan el contingut de palla del purí és massa alt o si el contingut de matèria seca del purí és superior al 10%.

La tècnica de sabates penjants no és aplicable en el cas de cultius herbacis sembrats a barreig.

No s’aplica sobre sòls pedregosos, poc profunds o compactats en els quals és difícil aconseguir una penetració uniforme.

L’aplicabilitat pot ser limitada quan els cultius poden ser danyats per la màquina.

No s’aplica sobre sòls pedregosos, poc profunds o compactats en els quals és difícil aconseguir una penetració uniforme i un tancament efectiu de les escletxes.

No aplicable durant el període de creixement dels cultius. No aplicable a les pastures, a menys que s’estiguin transformant en terres de cultiu, o al ressembrar.

La incorporació de dejeccions sobre la superfície del terreny es pot realitzar bé mitjançant llaurat utilitzant una altra maquinària de cultiu, com el cultivador de reixes o discos en funció del tipus i les condicions del sòl. Les dejeccions queden totalment barrejades amb el sòl o enterrades.

L’aplicació al camp de fems es realitza mitjançant un escampador adequat (per exemple, remolc escampafems de rotor, de descàrrega posterior, de doble funció, etc.). L’aplicació al camp de purins es porta a terme segons la MTD 21.

Tècniques

Freqüència

Aplicabilitat

a. Càlcul aplicant un balanç de masses de nitrogen i fòsfor basat en la ració, el contingut de proteïna bruta en la dieta, el fòsfor total i el rendiment dels animals.

Una vegada al any per cada categoria d’animals.

Aplicable amb caràcter general.

b. Estimació aplicant una anàlisi de les dejeccions, determinant el contingut de nitrogen i de fòsfor total.

Cada vegada que es produeixen canvis significatius en, almenys, un dels següents paràmetres:

a) el tipus de bestiar criat en l’explotació;

b) el sistema d’allotjament.

Aplicable únicament a les emissions procedents de cada allotjament per a animals.

No aplicable a les naus amb sistema de depuració de l’aire. En aquest cas, s’aplicarà la MTD28.

A causa del cost de les mesures, aquesta tècnica pot ser no aplicable amb caràcter general.

Les emissions d’olors es poden supervisar mitjançant:

–     Normes EN (p. e. olfatometria dinàmica d’acord a la norma EN 13725 per determinar la concentració d’olor).

–     Quan s’apliquen mètodes alternatius per als quals no es disposa de normes EN (p. e., estimació/mesura de l’exposició als olors, estimació del seu impacte), es poden aplicar normes ISO, normes nacionals o altres normes internacionals estandarditzades que garanteixin l’obtenció de dades de qualitat científica equivalent.

Aplicable únicament a les emissions de pols procedents de cada allotjament per a animals.

No aplicable a les naus amb sistema de depuració de l’aire. En aquest cas, s’aplicarà la MTD28.

A causa del cost de les mesures, aquesta tècnica no pot ser aplicable amb caràcter general.

Registre mitjançant, p. e. comptadors adequats o factures.

Els principals processos que consumeixen aigua en els allotjaments per a animals (neteja, alimentació, etc.) es poden supervisar per separat.

Una de les tècniques següents, en les quals s’aplica una o una combinació dels principis que s’indiquen a continuació:

i.    reduir la superfície emissora d’amoníac,

ii.    augmentar la freqüència amb la qual es retiren les dejeccions al magatzem exterior,

iii.    separar l’orina dels excrements,

iv.    mantenir el llit net i sec.

0. Una fossa profunda (quan el paviment està total o parcialment engraellat), només si s’utilitza en combinació amb altres mesures de mitigació, p. e.:

–    una combinació de tècniques de gestió nutricional,

–    un sistema de depuració de l’aire,

–    reducció del pH de les purines,

–    refrigeració de les purines.

Pot no ser aplicable amb caràcter general en les naus existents per raons tècniques i/o econòmiques.

Quan s’utilitza la fracció líquida dels purins per al rentat a raig, aquesta tècnica pot ser

no aplicable a les explotacions situades a prop de receptors sensibles a causa de pics d’olor durant el rentat.

Truges reproductores i gestants

Porcs d’engreix

Truges reproductores i gestants

Garrins deslletats

Porcs d’engreix

Els sistemes de fems (dejeccions sòlides) no són aplicables a les naus noves, a menys que estigui justificat per raons de benestar animal.

Pot ser no aplicable a les naus amb

ventilació natural situades en climes càlids, ni a les naus existents amb ventilació forçada per a garrins deslletats

porcs d’engreix.

La MTD 30.a7 pot requerir molta espai.

Truges reproductores i gestants

Garrins deslletats

Porcs d’engreix

Garrins deslletats

Porcs d’engreix

Garrins deslletats

Porcs d’engreix

Garrins deslletats

Porcs d’engreix

No aplicable en climes freds.

Pot no ser aplicable amb caràcter general en les naus existents per raons tècniques o econòmiques.

No aplicable quan:

–     El calor no es pot reutilitzar,

–     S’utilitza llit de palla

Utilització d’un sistema de depuració d’aire, per exemple:

1. depurador humit amb àcid;

2. sistema de depuració d’aire de dos o tres fases;

3. biorentador (o biofiltre percolador).

Aquesta tècnica no pot ser aplicable amb caràcter general pels elevats costos d’implantació.

Aplicable a les naus existents solament si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzada.

Categoria d’animals

Kg NH₃/plaça/any (¹)

Truges reproductores i gestants

0,2 – 2,7 (²) (³)

Truges lactants (inclosos els garrins) en gàbies

0,4 – 5,6 (⁴)

Garrins deslletats

0,03 – 0,53  (⁵) (⁶)

Porcs d’engreix

0,1 – 2,6 (⁷) (⁸)

Evacuació de la gallinassa mitjançant cintes (en cas de sistemes de gàbies condicionades o no condicionades), com a mínim:

– una vegada per setmana amb assecat per aire, o

– dues vegades per setmana sense assecat per aire.

Els sistemes de gàbies condicionats no són aplicables a les polletes ni als reproductors de pollastre d’engreix.

Els sistemes de gàbies no condicionades no són aplicables a les gallines ponedores.

0. Sistema de ventilació forçada i evacuació poc freqüent de la gallinassa, només si s’utilitza en combinació amb una altra mesura d’atenuació, per exemple:

– dejeccions amb alt contingut de matèria seca,

– Un sistema de depuració de l’aire.

Aplicable amb caràcter general.

Aquesta tècnica pot ser no aplicable amb caràcter general pels elevats costos d’implantació.

Aplicable a les naus existents només si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzada.

Utilització d’un sistema de depuració d’aire, per exemple:

1.  depurador humit amb àcid;

2.  sistema de depuració d’aire de dos o tres fases;

3.  biolavador (o biofiltre percolador).

Tipus d’allotjament

Kg NH₃/plaça/any

Sistema amb gàbies

0,02 – 0,08

Sistema sense gàbies

0,4 – 5,6 (¹)

Tècniques

Aplicabilitat

a. Ventilació forçada i un sistema d’abeuradors sense pèrdues d’aigua (en el cas de paviments sòlids amb jaç profund).

Aplicable amb caràcter general.

b. Assecatge forçat del jaç utilitzant aire interior (en el cas dels paviments amb jaç profund).

En les naus existents, l’aplicabilitat dels sistemes de dessecació per aire forçat depèn de l’alçada del sostre.

Els sistemes de dessecació per aire forçat no poden ser aplicables en climes calorosos, depenent de la temperatura interior.

c. Ventilació natural i sistema d’abeuradors sense pèrdua d’aigua (en el cas de paviments sòlids amb jaç profund).

La ventilació natural no és aplicable a les naus amb un sistema de ventilació centralitzada.

La ventilació natural no pot ser aplicable durant la primera fase de la cria dels pollastres d’engreix ni en condicions climàtiques extremes.

d. Jaç sobre cinta de gallinassa i assecatge per aire forçat (en sistemes de terres de pisos).

En les naus existents, l’aplicabilitat depèn de l’alçada de les parets laterals.

e. Paviments amb jaç, escalfats i refrigerats (sistema Combideck)

La seva aplicabilitat a les naus existents depèn de la possibilitat d’instal·lar un tancament subterrani per a l’aigua en circulació.

f. Utilització d’un sistema de depuració d’aire, per exemple:

1. depurador humit amb àcid;

2. sistema de depuració d’aire de dos o tres fases;

3. biolavador (o biofiltre percolador).

Aquesta tècnica pot ser no aplicable amb caràcter general pels elevats costos d’implantació.

Aplicable a les naus existents només si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzada.

Tipus d’allotjament

Kg NH₃/plaça/any

Naus de pollastres

0,01 – 0,08 (¹) (²)

Tècniques

Aplicabilitat

a.

Una de les tècniques següents amb ventilació natural o forçada:

1. Incorporació freqüent de llit (en el cas de paviments sòlids amb jaç profund o jaç profund combinada amb sòl engraellat).

En el cas de les naus existents amb un jaç profund combinat amb paviment engraellat, l’aplicabilitat depèn del disseny de l’estructura existent.

2. Evacuació freqüent de les dejeccions (quan el paviment està totalment engraellat)

Aplicable únicament a la cria d’ànecs criolls/de Berbería (Cairina moschata), per raons sanitàries.

b

Utilització d’un sistema de depuració d’aire, per exemple:

1. depurador humit d’àcid;

2. sistema de depuració d’aire de dos o tres fases;

3. biolavador (o biofiltre percolador).

Aquesta tècnica pot ser no aplicable amb caràcter general pels elevats costos d’implantació.

Aplicable a les naus existents només si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzada.

Tècniques

Aplicabilitat

a

Ventilació natural o forçada amb un sistema d’abeuradors sense pèrdues d’aigua (en el cas de paviments sòlids amb jaç profund).

La ventilació natural no és aplicable a les naus amb un sistema de ventilació centralitzada.

La ventilació natural no pot ser aplicable durant la primera fase de la criança ni en condicions climàtiques extremes.

b

Utilització d’un sistema de depuració d’aire, per exemple:

1. depurador humit amb àcid;

2. sistema de depuració d’aire de dos o tres fases;

3. biolavador (o biofiltre percolador).

Aquesta tècnica pot ser no aplicable amb caràcter general pels elevats costos d’implantació.

Aplicable a les naus existents solament si s’utilitza un sistema de ventilació centralitzada.