Les normes de condicionalitat dels ajuts

La condicionalitat són una sèrie d’obligacions que han de respectar les persones pageses beneficiàries de determinats ajuts directes de la Política Agrària Comuna i de determinats ajuts de desenvolupament rural.

Les obligacions a respectar estan recollides a les normes de condicionalitat que són un conjunt de requisits legals de gestió, previstos per la legislació de la Unió Europea, i les normes en matèria de bones condicions agràries i mediambientals de la terra relatives als àmbits següents:

  • Medi ambient, canvi climàtic i bones condicions agràries de la terra
  • Salut pública i sanitat animal i vegetal
  • Benestar animal

Les normes de condicionalitat s’han de complir a tota l’explotació agrària, incloses les terres que no s’utilitzin per a la producció que també s’han de mantenir en bones condicions agràries i mediambientals.

El no compliment d’aquestes normes suposa la reducció o exclusió del benefici del pagament d’aquests ajuts.

  • Ajut Article/Annex Reglament
    Ajuts directes Annex I Reglament (UE) nº 1307/2013, del Parlament Europeo i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual s’estableixen normes aplicables als pagaments directes als agricultors en virtut dels règims d’ajuda inclosos en el marc de la Política Agrícola Comuna i pel qual ses deroguen els Reglaments (CE) nº 637/2008 i (CE) nº 73/2009 del Consell.
    Reestructuració i reconversió de vinyes 46 Reglament (UE) Nº 1308/2013 del Parlament i del Consell de 17 de desembre de 2013, pel qual es crea l’organització comú de mercats dels productes agraris i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) nº 922/72, (CEE) nº 234/79, (CE) nº 1037/2001 i (CE) nº 1234/2007
    Collita en verd (raïm) 47
    Reforestació i la creació de superfícies forestals 21.1. a) Reglament (UE) Nº 1305/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2013, relatiu a l’ajuda al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader) i pel qual es deroga el Reglament (CE) nº 1698/2005 del Consell
    Implantació de sistemes agroforestals 21.1. b)
    Agroambient i clima 28
    Agricultura ecològica 29
    Natura 2000 i de la Directiva marc de l’Aigua 30
    Zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques 31
    Benestar dels animals 33
    Serveis silvoambientals i climàtics i conservació dels boscos 34

Requisits legals de gestió

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: AIGUA

    RLG 1. Compliment de les mesures establertes en el programa d’actuació, en les explotacions agrícoles i ramaderes situades en zones declarades com a zones vulnerables

    Pla de gestió de les dejeccions i llibre de gestió de les dejeccions i dels fertilitzants

    Les explotacions ramaderes ha de disposar i aplicar un pla de gestió de les dejeccions ramaderes i portar actualitzat un llibre de gestió de les dejeccions ramaderes.

    Les explotacions agrícoles han de disposar i portar actualitzat un llibre de gestió dels fertilitzants nitrogenats per a les parcel·les situades en zona vulnerable quan la seva superfície sigui de més d’1 ha de cultius de cultius en hivernacle, més de 5 ha de cultius a l’aire lliure d’hortícoles, més de 25 ha de regadiu (sense considerar les superfícies anteriors), més de 50 ha de secà o l’equivalent a més de 50 ha de secà.

    Sistema d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes i ensitjats

    Les explotacions han de disposar de dipòsits de capacitat suficient i estancs per l’emmagatzematge d’ensitjats així com de dejeccions ramaderes, o en el seu cas, disposar de la justificació del sistema de retirada de les dejeccions de l’explotació.

    Èpoques d’aplicació dels adobs

    S’han de respectar els períodes en què està prohibida l’aplicació dels fertilitzants nitrogenats establerts en funció del tipus de cultiu i de fertilitzant

    Quantitats màximes de fertilitzants nitrogenats

    S’han de respectar les quantitats màximes per hectàrea de dejeccions ramaderes i d’altres fertilitzants nitrogenats.

    Distàncies de seguretat a cursos d’aigua i a captacions d’aigua per a produir aigua de consum humà

    S’han de respectar les distàncies de seguretat establertes a cursos d’aigua i a captacions d’aigua per a produir aigua de consum humà en l’aplicació de fertilitzants orgànics.

    Aplicació de fertilitzants en terrenys de fort pendent

    No s’han d’aplicar fertilitzants nitrogenats líquids i semilíquids (com per exemple els purins) en terrenys de pendent local  superior al 15%.

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: BIODIVERSITAT

    RLG 2. Preservació dels espais naturals que són hàbitats de les aus que viuen de forma salvatge, migratòries, amenaçades i en perill d’extinció

    Coberta vegetal

    No realitzar canvis que impliquin l’eliminació o transformació de la coberta vegetal, sense la corresponent autorització administrativa quan sigui preceptiva

    Edificacions i camins

    No aixecar edificacions ni dur a terme modificacions de camins sense la corresponent autorització administrativa quan sigui preceptiva.

    Residus

    No dipositar, més enllà del bon ús necessari, ni abandonar en l’explotació envasos, plàstics, cordes, oli o gasoil de la maquinària, utensilis agrícoles en mal estat o altres productes biodegradables o no biodegradables.

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: BIODIVERSITAT

    RLG3. Conservació d’hàbitats i espècies en espais de la Xarxa Natura 2000

    Plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades

    En les explotacions ubicades en zones afectades per plans de recuperació o de conservació d’espècies  amenaçades, s’ha de complir amb allò que s’hi estableix sobre l’ús il·legal de substàncies tòxiques, l’electrocució, etc.

    Projectes i actuacions en espais de la Xarxa Natura 2000

    Les explotacions situades dins de la Xarxa Natura  2000 si realitzen una actuació (pla, programa o projecte), que requereix el sotmetiment, segons la normativa estatal i/o autonòmica d’aplicació, a Avaluació Ambiental Estratègica o a Avaluació d’Impacte Ambiental, s’haurà de disposar de la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental o equivalent, i tots els documents que siguin preceptius en els esmentats procediment, així com haver executat les mesures correctores i/o compensatòries indicades per l’òrgan ambiental.

  • ÀMBIT DE SALUT PÚBLICA, SANITAT ANIMAL I FITOSANITAT

    ASPECTE PRINCIPAL: SEGURETAT ALIMENTÀRIA

    RLG 4. Seguretat alimentària i salut pública

    Comercialització d’aliments segurs

    Els productes de l’explotació destinats a ser comercialitzats com a aliments han de ser segurs, en particular no han de presentar signes visibles d’estar putrefactes, deteriorats , descompostos o contaminats per una matèria estranya o d’altra forma.

    Pinsos, medicaments veterinaris i biocides

    A les explotacions ramaderes no hi ha d’haver ni se’ls hi ha de donar als animals pinsos que no siguin segurs (els pinsos han de procedir d’establiments autoritzats i registrats i han de respectar-se les indicacions de l’etiquetat).

    Els pinsos s’han d’emmagatzemar adequadament, separats d’altres productes no destinats a l’alimentació animal (químics o d’altra naturalesa).

    Els pinsos medicats i els no medicats s’han d’emmagatzemar i manipular de manera que es redueixi el risc de contaminació creuada o d’alimentació d’animals amb pinsos que no van destinats als mateixos.

    S’han d’utilitzar correctament els additius per a pinsos.

    S’han d’utilitzar correctament els medicaments veterinaris i els biocides (utilitzar productes autoritzats i respectar l’etiquetat i les receptes).

    Mesures per prevenir la introducció i propagació de malalties contagioses

    A les explotacions ramaderes s’han de prendre precaucions a l’introduir animals nous per prevenir la introducció i propagació de malalties contagioses transmissibles als humans a través dels aliments i en cas de sospita de focus d’aquestes malalties s’ha de comunicar a l’autoritat competent.

    Residus i cadàvers d’animals morts a l’explotació

    Els residus i les substàncies perilloses s’han d’emmagatzemar i gestionar per separat i de forma segura per evitar la contaminació. Els cadàvers d’animals morts a l’explotació s’han de gestionar d’acord amb la normativa vigent.

    Registres

    L’explotació ramadera ha de disposar dels registres relatius a la naturalesa, quantitat i origen dels pinsos i altres productes utilitzats en l’alimentació animal, la quantitat i destí de cada sortida de pinsos o d’aliments destinats a animals, inclosos els grans, registre de tractaments veterinaris, malalties que puguin afectar a la seguretat dels productes d’origen animal, resultats de tots els anàlisis pertinents efectuats en plantes, animals o altres mostres que tinguin importància per la salut humana, qualsevol informe rellevant obtingut mitjançant controls als animals o productes d’origen animal, quan correspongui, l’ús de llavors modificades genèticament, ús de fitosanitaris i biocides.

    Requisits respecte a la producció de llet crua

    Les explotacions que estan classificades com a indemnes, o oficialment indemnes per a Brucel·losi ovina-caprina, i bovina, o oficialment indemnes en cas de Tuberculosi bovina i de cabrum mantinguts amb  bovins (en cas de tenir en l’explotació femelles diferents de vaques, ovelles i cabres, susceptibles de patir aquestes malalties, han d’estar sotmeses al programa d’eradicació nacional), i les explotacions que  no estiguin qualificades s’han de sotmetre als programes nacionals d’eradicació i han de donar resultats negatius a les proves oficials de diagnòstic i la llet s’ha de tractar tèrmicament. En el cas d’ovins i caprins, la llet s’ha de sotmetre a tractament tèrmic, o ser utilitzada per a fabricar formatges amb períodes de maduració superiors a 2 mesos. No s’ha de destinar al consum humà la llet d’animals positius. Els animals infectats per aquestes malalties han d’estar correctament aïllats, per evitar un efecte negatiu en la llet de la resta d’animals.

    La llet ha d’estar tractada tèrmicament si procedeix de femelles diferents del boví, oví i cabrum, susceptibles de patir aquestes malalties, que hagin donat negatiu en les probes oficials, però en el seu ramat s’hagi detectat la presència de la malaltia.

    En explotacions en les que s’hagi diagnosticat tuberculosis bovina (o del cabrum mantingut amb bovins) o brucel·losis bovina o d‘oví-cabrum, a efectes del control oficial per part de l’Administració, el productor ha de disposar i utilitzar un sistema per separar la llet dels animals positius de la dels negatius i no destinar la llet dels positius a consum humà.

    Els animals infectats per les malalties citades en els punts anteriors han d’estar correctament aïllats, per evitar un efecte negatiu en la llet dels altres animals.  

    Els equips de munyir i els locals en els que la llet s’emmagatzema, es manipula o es refreda han d’estar situats i construïts de forma que es limiti el risc de contaminació de la llet.  

    Els llocs destinats a l’emmagatzematge de la llet han d’estar protegits contra les feristeles (guineus, mosteles, etc.), clarament separats dels locals en els que estan estabulats els animals i disposar d’un equip de refrigeració adequat, per complir les exigències de temperatura.  

    Les superfícies dels equips que estan en contacte amb la Llet (utensilis, recipients, cisternes, etc.), destinats al munyiment i recollida, han de ser fàcils de netejar, de desinfectar i s’han de mantenir en bon estat. Després d’utilitzar-se, aquestes superfícies s’han de netejar, i en cas necessari, desinfectar. Els materials han de ser llisos, rentables i no tòxics.

    S’ha de munyir animals en bon estat de salut i de manera higiènica. En particular: abans de començar a munyir, els mugrons, les mamelles i les parts contigües han d’estar netes i sense ferides ni inflamacions, els animals sotmesos a tractament veterinari que pugui transmetre residus a la llet han d’estar clarament identificats, els animals sotmesos a tractament veterinari que puguin transmetre residus a la llet mentre es troben en període de supressió, s’han de munyir per separat. La llet obtinguda d’aquests animals s’ha de separar de la resta, sense barrejar-se amb ella en cap moment, i no es pot destinar al consum humà.  

    Immediatament després de munyir la llet s’ha de conservar en un lloc net, dissenyat i equipat per a evitar la contaminació, i la llet s’ha de refredar immediatament a una temperatura no superior a 8º C si és recollida diàriament i no superior a 6º C si la recollida no és diària. (En el cas que la llet hagi de ser processada en les 2 hores següents o que per raons tècniques per a la fabricació de determinats productes làctics sigui necessari aplicar una temperatura més alta, no és necessari complir el requisit de temperatura).

    Producció d’ous

    Els ous s’han de mantenir nets, secs, lliures d’olors estranyes, protegits contra cops i de la radiació directa del sol

    Traçabilitat

    Ha de ser possible identificar als operadors que han subministrat a l’explotació un pinso, un animal destinat a la producció d’aliments, un aliment o qualsevol substància destinada a ser incorporada a un pinso o a un aliment.

    Ha de ser possible identificar als operadors als quals l’explotació ha subministrat els seus productes.

    Si la persona agricultora o ramadera considera que els aliments o pinsos produïts poden ser nocius per a la salut de les persones o no complir amb els requisits d’innocuïtat, respectivament, ha d’informar al següent operador de la cadena comercial per a procedir a la seva retirada del mercat i informar a les autoritats competents i col·laborar amb elles.

  • ÀMBIT DE SALUT PÚBLICA, SANITAT ANIMAL I FITOSANITAT

    ASPECTE PRINCIPAL: SEGURETAT ALIMENTÀRIA

    RLG 5. Prohibició d’utilitzar substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic, i substàncies ß-agonistes

    Es prohibeix l’administració de substàncies d’efecte tireostàtic, estrogènic, androgènic o gestagen, així com de substàncies ß-agonistes  excepte en determinats usos terapèutics i sempre sota la supervisió d’una persona veterinària, que haurà de receptar i supervisar el tractament anotant en un registre: la natura del tractament, la natura  dels productes autoritzats, la data dels tractaments i la identitat dels animals tractats. El registre estarà a disposició de l’autoritat competent

    Es prohibeix la possessió en una explotació, excepte amb control oficial, d’animals als quals s’ha subministrat aquestes substàncies, i la comercialització d’animals (ni dels seus productes derivats) als que se’ls hagi subministrat aquestes substàncies, fins que hagi transcorregut el termini mínim d’espera establert per a la substància administrada.

    Es prohibeix la tinença a l’explotació de medicaments per a ús veterinari que contenguin beta-agonistes que puguin utilitzar-se per a induir la tocòlisi. 

  • ÀMBIT DE SALUT PÚBLICA, SANITAT ANIMAL I FITOSANITAT

    ASPECTE PRINCIPAL: IDENTIFICACIÓ I REGISTRE D’ANIMALS

    RLG 6. Identificació i registre de bestiar porcí

    El ramader ha d’estar registrat al Registre d’Explotacions Ramaderes de forma correcta com a titular d’explotació porcina degudament classificada.

    El llibre o registres de l’explotació han d’estar correctament complimentats i les dades han de concordar amb els animals presents en l’explotació, i s’han de conservar durant al menys tres anys.

    El ramader ha de conservar la documentació relativa a l’origen, identificació i destí dels animals que hagi posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat.

    Els animals han d’estar identificats segons la normativa.

  • ÀMBIT DE SALUT PÚBLICA, SANITAT ANIMAL I FITOSANITAT

    ASPECTE PRINCIPAL: IDENTIFICACIÓ I REGISTRE D’ANIMALS

    RLG 7. Identificació i registre de bestiar boví

    Els animals bovins presents a l’explotació han d’estar correctament identificats de forma individual.

    El llibre o registres de l’explotació han d’estar correctament complimentats i les dades de registre individual dels animals han de concordar amb els animals presents en l’explotació, i s’han de conservar durant al menys tres anys.

    El ramader ha de comunicar en termini a la base de dades d’identificació i registre, els naixements, moviments i morts

    Per cada animal de l’explotació existeix un document d’identificació, i les dades contingudes en els DIBs  (Document d’Identificació de Bovins) concorden amb les dels animals presents a l’explotació. 

  • ÀMBIT DE SALUT PÚBLICA, SANITAT ANIMAL I FITOSANITAT

    ASPECTE PRINCIPAL: IDENTIFICACIÓ I REGISTRE D’ANIMALS

    RLG 8. Identificació i registre de bestiar oví-cabrum

    El ramader ha de comunicar en termini al DARP els moviments d’entrada i sortida de l’explotació.

    Els animals han d’estar identificats segons la normativa.

    Els registres de l’explotació han d’estar correctament complimentats i les dades han de concordar amb els animals presents en l’explotació, i s’han de conservar durant al menys tres anys.

    El ramader ha de conservar la documentació relativa a l’origen, identificació i destí dels animals que hagi posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat.

  • ÀMBIT DE SALUT PÚBLICA, SANITAT ANIMAL I FITOSANITAT

    ASPECTE PRINCIPAL: MALALTIES ANIMALS

    RLG 9. Prevenció, control i eradicació de determinades encefalopaties espongiformes transmissibles (EET).

    En les explotacions de remugants no es poden utilitzar productes que continguin proteïnes animals transformades procedents d’animals terrestres ni de peix, ni productes derivats de subproductes d’origen animal (categories 1, 2, 3) amb les excepcions previstes a l’Annex IV del Reglament (CE) n° 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001.

    En les explotacions d’altres animals productors d’aliments diferents dels remugants no es poden utilitzar productes que continguin proteïnes animals transformades procedents d’animals terrestres ni de peix, ni productes derivats de subproductes d’origen animal (categories 1, 2, 3) amb les excepcions previstes a l’Annex IV del Reglament (CE) n° 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001.

    En el cas de les explotacions mixtes en les que coexisteixin espècies de remugants i no remugants i s’utilitzin pinsos amb proteïnes animals transformades destinades a l’alimentació de no remugants, hi ha d’haver separació física dels llocs d’emmagatzematge dels pinsos destinats a un i altres.

    S’ha de notificar immediatament a l’Autoritat competent qualsevol cas en que es sospiti que un animal està infectat per una EET i complir les restriccions que siguin necessàries.

    El ramader ha de disposar de la documentació necessària per acreditar els moviments i el compliment de la resolució que expedeixi l’autoritat competent, quan la mateixa sospiti la presència d’una encefalopatia espongiforme transmissible a la explotació.

    El ramader ha de disposar de la documentació precisa per acreditar els moviments i el compliment de la resolució que expedeixi l’autoritat competent, quan la mateixa confirmi la presència d’una encefalopatia espongiforme transmissible a la explotació.

    El ramader ha de posseir els certificats sanitaris que acreditin que compleix les condicions per a la posada al mercat, incloent l’intercanvi intracomunitari, l’exportació i la importació, d’animals vius, el seu esperma, els seus òvuls i embrions.

    El ramader no pot posar en circulació animals sospitosos fins que no s’aixequi la sospita per l’autoritat competent.

  • ÀMBIT DE SALUT PÚBLICA, SANITAT ANIMAL I FITOSANITAT
    ASPECTE PRINCIPAL: PRODUCTES FITOSANITARIS
    RLG 10. Utilització dels productes fitosanitaris

    Només es poden utilitzar productes fitosanitaris autoritzats (inscrits en el Registre de Productes Fitosanitaris del MAGRAMA)

    Els productes fitosanitaris s’han d’utilitzar adequadament, és a dir, d’acord amb les indicacions de l’etiqueta (emmagatzematge segur/lloc d’emmagatzematge, protecció de l’aigua, llicència per a l’ús de productes específics, etc.), ajustant-se a les exigències dels corresponents programes de vigilància dels departament.

  • ÀMBIT DE BENESTAR ANIMAL

    ASPECTE PRINCIPAL: BENESTAR DELS ANIMALS

    RLG 11. Normes mínimes per a la protecció de vedells (de menys de sis mesos)

    Condicions de les explotacions de vedells i relatives a la cria

    No es pot mantenir tancat a cap vedell de més de vuit setmanes d’edat en recintes individuals, a menys que un veterinari hagi certificat que la seva salut o comportament requereix que se l’aïlli perquè pugui rebre un tractament, que l’explotació mantingui menys de 6 vedells o que els animals siguin mantinguts amb la seva mare per ser alletats.

    Els vedells s’han de mantenir en recintes per a grups o, quan no sigui possible, d’acord amb el paràgraf anterior, en recintes individuals que compleixin les dimensions mínimes següents:

    • Allotjaments individuals per a vedells: amplada almenys igual a l’altura de l’animal a la creu estant dempeus, i la seva longitud almenys igual a la longitud del vedell mesura des de la punta del nas fins a l’extrem caudal de l’isqui i multiplicada per 1.1.
    • Allotjaments individuals per a animals no malalts: han de ser d’envans perforats que permetin contacte visual i tàctil directe entre vedells.
    • Espai mínim adequat a la cria en grup: 1,5 m2 (menys de 150 kg), 1,7 m2 (220 kg> pes en viu ≥ 150 kg), 1,8 m2 (≥ 220 kg).

    Nota: No s’aplica a explotacions de menys de 6 vedells ni a animals que són mantinguts amb la seva mare per ser alletats.

    Vedells

    Els vedells no es poden lligar (amb excepció dels allotjats en grup, que poden ser lligats durant períodes de no més d’una hora en el moment de la lactància o de la presa del producte substitutiu de llet). Si es lliga als vedells (en el cas exceptuat), els lligatges no poden causar ferides, i han d’estar dissenyades de tal manera que s’eviti qualsevol risc d’estrangulació o ferida, i que s’han d’inspeccionar periòdicament.

    Els vedells de menys de dues setmanes han de disposar del jaç adequat.

    Els vedells han de rebre, almenys, dues racions diàries d’aliment, i cada vedell ha de tenir accés a l’aliment al mateix temps que els altres, quan els vedells estan allotjats en grup i no són alimentats a voluntat per un sistema automàtic.

    Els vedells de més de dos setmanes d’edat han de tenir accés a aigua fresca adequada, distribuïda en quantitats suficients, o han de poder satisfer la seva necessitat de líquids mitjançant la ingestió d’altres begudes.

    Quan faci calor o els vedells estiguin malalts han de disposar d’aigua apta en tot moment.Els vedells han de rebre calostre tan aviat com sigui possible després del naixement, i en tot cas en les primeres sis hores de vida.

    L’alimentació dels vedells ha de contenir el ferro suficient per a garantir un nivell mitjà d’hemoglobina d’almenys 4,5 mmol/litre.

    No es pot posar morrió als vedells.

    S’ha de proporcionar a cada vedell de més de dues setmanes d’edat una ració diària mínima de fibra, augmentant-la quantitat de 50 g a 250 g diaris per als vedells de 8 a 20 setmanes d’edat.

    Instal·lacions allotjament animals

    Els estables han d’estar construïts de tal manera que tots els vedells puguin ajeure’s, descansar, aixecar-se i netejar-se sense perill.

    Els materials que s’utilitzin per a la construcció dels estables i equips amb els quals els animals puguin estar en contacte no han de ser perjudicials per als animals i s’han de poder netejar i desinfectar a fons. S’han de netejar i desinfectar de forma adequada per prevenir infeccions creuades i l’aparició d’organismes patògens, i els excrements, l’orina i els aliments no consumits o abocaments s’han de retirar amb la major freqüència possible per evitar les olors i la possibilitat de mosques o rosegadors.

    Els sòls no han de ser relliscosos, no han de presentar asprors i les àrees per ajeure’s els animals han d’estar adequadament drenades i ser confortables.

    S’ha de disposar de llum natural o artificial entre les 9 i les 17 hores. Els sistemes elèctrics han d’estar instal·lats de manera que s’eviti qualsevol descàrrega.

    Inspeccions animals

    Els animals han de ser inspeccionats com a mínim un cop al dia (els estabulats dues vegades al dia).

  • ÀMBIT DE BENESTAR ANIMAL
    ASPECTE PRINCIPAL: BENESTAR DELS ANIMALS
    RLG 12. Normes mínimes per a la protecció de porcs

    Condicions generals

    Els locals d’estabulació per als porcs s’han de construir de manera que:

      • Els sòls siguin llisos, no relliscosos, rígids o amb llit adequat.
      • Els animals puguin tenir accés a una àrea de repòs, confortable des del punt de vista físic i tèrmic, adequadament drenada i neta, que permeti que tots els animals s’ajeguin al mateix temps.
    • Els animals puguin descansar i aixecar-se normalment.

    El soroll continu en el recinte d’allotjament no ha de superar els 85 dB.

    Els animals han de disposar almenys de 8 hores diàries de llum amb una intensitat mínima de 40 lux.

    Els animals han de disposar d’accés permanent a materials que permetin el desenvolupament d’activitats de recerca i manipulació (palla, fenc, fusta, serradures, o un altre material apropiat).

    Alimentació

    Tots els porcs s’han d’alimentar com a mínim un cop al dia i en cas d’alimentació en grup, els porcs han de tenir accés simultani als aliments.

    Tots els porcs de més de dues setmanes han de tenir accés permanent a una quantitat suficient d’aigua fresca.

    Quan els animals es mantenen temporalment en recintes individuals (malalts o agressius), han de poder tombar-se fàcilment (excepte que hi hagi una instrucció del veterinari en contra).

    Les truges i truges joves mantingudes en grups s’han d’alimentar mitjançant un sistema que  garanteixi que cada animal pugui menjar prou, fins i tot en presència d’altres animals que competeixin pel menjar.

    Les truges joves, truges post-deslletament i truges gestants han de rebre una quantitat suficient  d’aliments rics en fibra i amb elevat contingut energètic.

    Condicions específiques, superfície lliure

    La densitat de cria en grup de garrins deslletats i porcs de producció ha de ser: 0,15 m2 (fins a 10 kg), 0,20 m2 (entre 10-20 kg), 0,30 m2 (entre 20-30 kg), 0,40 m2 (entre 30-50kg), 0,55 m2 (entre 50-85 kg), 0,65 m2 (entre 85-110 kg), 1,00 m2 (més de 110 kg).

    La superfície de sòl disponible per a cada truja, o cada truja jove després de la cobriment, criades en grup ha de ser almenys de 1,64 m2 per truja jove i de 2,25 m2 per truja després del cobriment (en grups inferiors a sis individus, la superfície de sòl s’ha d’incrementar almenys en un 10% i quan els animals es criïn en grups de 40 individus o més, es pot disminuir en un 10%).

    Revestiments del terra

    Per a truges joves després del cobriment i truges gestants, criades en grup, de la superfície total el sòl continu compacte ha d’oferir al menys 0,95 m2/truja jove i 1,3 m2/truja, i les obertures d’evacuació han d’ocupar, com a màxim, el 15% de la superfície del sòl continu  compacte.

    Per porcs criats en grup, quan s’utilitzin sòls de formigó engraellats, l’amplada de les obertures per cada fase productiva dels animals no ha superar: per garrins 11 mm; per garrins deslletats, 14 mm; per a porcs de producció, 18 mm; per a truges i truges joves després del cobriment, 20 mm. I l’amplada de les biguetes per cada fase productiva dels animals ha de ser adequada al pes i mida dels animals, com a mínim: de 50 mm per garrins i garrins deslletats i 80 mm per porcs de producció, truges i truges joves després del cobriment.

    Mutilacions

    Abans d’efectuar la reducció de dents s’han d’adoptar mesures per corregir les condicions mediambientals o els sistemes de gestió i evitar que els porcs es mosseguin la cua o altres conductes irregulars. Al cas dels garrins, la reducció de dents no s’ha d’efectuar de forma rutinària sinó únicament quan hi hagi proves que s’han produït lesions de les mamelles de les truges o les orelles o cues d’altres porcs. S’ha de realitzar abans del setè dia de vida per un veterinari o personal degudament format i en condicions higièniques.

    Abans d’efectuar l’escuament s’han d’adoptar mesures per corregir les condicions mediambientals o els sistemes de gestió i evitar que els porcs es mosseguin la cua o altres conductes irregulars. L’escuament no s’ha d’efectuar de forma rutinària. Si es realitza en els set primers dies de vida, l’ha de fer un veterinari o una altra persona degudament formada, en condicions higièniques. Després d’aquest lapse de temps, només pot realitzar-la un veterinari amb anestèsia i analgèsia perllongada.

    La castració dels mascles s’ha d’efectuar per mitjans que no siguin d’esquinçament de teixits, per un veterinari o persona degudament formada, en condicions higièniques i si es realitza després del setè dia de vida, l’ha de dur a terme un veterinari amb anestèsia i analgèsia perllongada.

    Verros

    Les cel·les de verros han d’estar ubicades i construïdes de manera que els verros puguin tombar- se, sentir, olorar i veure els altres porcs, i la superfície de sòl lliure ha de ser igual o superior a 6 m2 (si els recintes també s’utilitzen per al cobriment, la superfície mínima és de 10 m2).

    Truges i truges joves

    Les truges no poden estar lligades.

    Per a truges i truges joves durant el període comprès entre les quatre setmanes següents al cobriment i els set dies anteriors a la data prevista de part, els costats del recinte han de superar els 2,8 m en el cas que es mantinguin en grups, o els 2,4 m quan els grups siguin inferiors a sis  individus, i en explotacions de menys de 10 truges i mantingudes aïllades, que puguin tombar-se en el recinte.

    Darrere de les truges o de les truges joves, s’ha d’acondicionar un espai lliure per permetre un part de forma natural o assistida. Les cel·les de part en què les truges es puguin moure lliurement han de comptar amb dispositius de protecció dels garrins, com barrots. Quan s’utilitzi una paridora, els garrins han de disposar d’espai suficient per poder ser alletats sense dificultat.

    En cas necessari les truges gestants i truges joves han de ser tractades contra els paràsits interns i externs (cal fer les anotacions dels tractaments antiparasitaris en el llibre de tractaments de l’explotació).

    Les truges han de disposar abans del part de suficient material de criança, quan el sistema de   recollida de fem líquid utilitzat ho permeti.

    Garrins

    Els garrins han de disposar d’una superfície de sòl que permeti que tots els animals se’n vagin a dormir al mateix temps, i aquesta superfície ha de ser sòlida o amb material de protecció.

    Els garrins poden ser deslletats amb quatre setmanes o més d’edat; si es traslladen a instal·lacions adequades, poden ser deslletats set dies abans.

    Garrins deslletats i porcs de producció (porcs joves i porcs de cria)

    Quan els porcs es crien en grup, s’han d’adoptar les mesures que previnguin les baralles, que excedeixin el comportament normal.

    L’ús de tranquil·litzants ha de ser excepcional i sempre prèvia consulta amb el veterinari.

    Quan els grups són barreja de garrins de diversa procedència, el maneig ha de permetre la barreja a edats primerenques.

    Els animals especialment agressius o en perill a causa de les agressions, s’han de mantenir temporalment separats del grup. Truges i truges joves: s’ha d’adoptar les mesures que minimitzen les agressions en els grups.

  • ÀMBIT DE BENESTAR ANIMAL

    ASPECTE PRINCIPAL: BENESTAR DELS ANIMALS

    RLG 13. Protecció dels animals en les explotacions ramaderes

    Atencions generals animals

    Els animals han d’estar cuidats per un nombre suficient de personal amb capacitat, coneixements i competència professional suficient.

    Els animals el benestar dels quals exigeix ​​una atenció freqüent són inspeccionats com a mínim un cop al dia.

    Tractar apropiadament els animals que semblin malalts o ferits, i consultar al  veterinari si cal.

    En cas necessari s’ha de disposar d’un local per a l’aïllament dels animals malalts o ferits, que compti amb jaç sec i còmoda.

    No mantenir cap animal a l’explotació si això li comporta conseqüències perjudicials per al seu benestar, ni utilitzar procediments de cria, naturals o artificials, que ocasionin o puguin ocasionar patiments o ferides a qualsevol dels animals afectats.

    Els animals no han de tenir limitada la capacitat de moviment, per evitar sofriment o dany innecessari, i si, per alguna causa justificada, hi ha algun animal lligat, encadenat o retingut, contínua o regularment, se li ha de proporcionar espai suficient per a les seves necessitats fisiològiques i etològiques.

    S’ha de complir la normativa vigent en matèria de mutilacions i subministrar als animals només substàncies amb finalitats terapèutiques, profilàctics o zootécnicos, d’acord amb el Reial Decret 2178/2004, de 12 de novembre, pel qual es prohibeix utilitzar determinades substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic i substàncies beta-agonistes d’ús en la cria de bestiar.

    Registres

    Portar un registre actualitzat de tractaments mèdics i conservar-lo cinc anys com mínim.

    Portar un registre dels animals trobats morts en cada inspecció, en l’apartat de baixes del  llibre de registre de la explotació, i conservar-lo com a mínim tres anys.

    Condicions generals allotjaments

    Els materials de construcció amb els que contacten els animals s’han de poder netejar i desinfectar a fons, no els han de causar perjudicis, no han de presentar vores esmolades ni sortints que puguin causar ferides als animals, i els animals s’han de mantenir de manera que no pateixen danys.

    Les condicions mediambientals dels edificis no han de ser perjudicials pels animals (la ventilació, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l’aire, i la concentració de gasos).

    Els animals no s’han de mantenir en foscor permanent, ni estar exposats a la llum artificial sense una interrupció adequada, la il·luminació amb què compten ha de satisfer les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals i s’ha de disposar de la il·luminació adequada (fixa o mòbil) per poder inspeccionar els animals en qualsevol moment.

    En la mesura que sigui necessari i possible, el bestiar mantingut a l’aire lliure s’ha de protegir de les inclemències del temps, els depredadors i el risc de malalties.

    Tots els equips automàtics o mecànics indispensables per a la salut i el benestar animal  (alimentació, beguda, ventilació) s’han d’inspeccionar com a mínim una vegada al dia.

    Quan la salut i el benestar dels animals depenguin d’un sistema de ventilació artificial, cal disposar d’un sistema d’emergència apropiat, que garanteixi una renovació d’aire suficient en cas de fallada del sistema.

    Quan sigui necessari cal disposar d’un sistema d’alarma per al cas d’avaria i s’ha de verificar regularment que el seu funcionament és correcte.

    Alimentació

    Proporcionar als animals una alimentació sana, adequada a la seva edat i espècie i en quantitat suficient, i no donar als animals aliments o líquids que els ocasionin la dany o patiment.

    Tots els animals han de tenir accés a l’aliment i a l’aigua a intervals adequats a les seves necessitats, i han de tenir accés a una quantitat suficient d’aigua de qualitat adequada o poder satisfer la seva ingesta líquida per altres mitjans.

    Els equips de subministrament d’aliments i aigua han d’estar concebuts i ubicats de manera que es redueixi la contaminació dels mateixos i que la competència entre animals es redueixi al mínim.

  • Requisits Legals de Gestió (RLG) Normes estatals i catalanes de referència

    RLG 1

     

    Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries (DO L 375 de 31.12.1991, p. 1) Articles 4 i 5: Compliment de les mesures establertes en els programes d’actuació, en les explotacions agrícoles i ramaderes situades en zones declarades com a zones vulnerables

    Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer sobre protecció de les agües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries (BOE núm. 61 de 11.03.1996)

    Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC núm. 5457 de 03.09.2009)

    RLG 2

     

    Directiva 2009/147/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres (DO L 20 de 26.1.2010, p. 7) Article 3, apartat 1, article 3, apartat 2, lletra b), i article 4, apartats 1, 2 i 4. Preservar els espais que constitueixen els hàbitats naturals de les espècies d’aus migratòries, amenaçades i en perill d’extinció

    Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat   (BOE núm. 299 de 14.12.2007)

    Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE núm. 310 de 28/12/1995)

    Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC núm. 5113 de 17.04.2008)

    Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (DOGC núm. 556 de 28.06.1985)

    RLG 3

     

    Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7) Article 6, apartats 1 i 2: Conservació de hàbitats i espècies de la xarxa Natura 2000

    Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (BOE núm. 299 de 14.12.2007)

    Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE núm. 310 de 28/12/1995)

    Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC núm. 5113 de 17.04.2008)

    Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (DOGC núm. 556 de 28.06.1985)

    RLG 4

     

    Reglament (CE) n° 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i se’n fixen procediments relatius a la seguretat alimentària (DO L 31 de 1.2.2002, p. 1)

    Articles 14 i 15, article 17, apartat 1*, i article 18, 19 i 20

    Art. 14: Els productes de l’explotació destinats a ser comercialitzats com a aliments han de ser segurs

    Art. 15: Comprovar que en les explotacions ramaderes destinades a la producció d’aliments no existeixen ni se’ls dona als animals pinsos que no siguin segurs

    Art. 17(1) (*): Sobre higiene dels productes alimentaris i dels pinsos (desenvolupat pels Reglaments (CE) n° 852/2004 i 183/2005, i sobre higiene dels productes d’origen animal (desenvolupat pel Reglament (CE) n° 853/2004)

    Art. 18: Traçabilitat. Identificació dels operadors que han subministrat a una explotació pinsos, aliments, animals per la producció d’aliments, o substàncies destinades a ser incorporades a un pinso o a un aliment i identificació dels operadors als que l’explotació ha subministrat els seus productes

    Art. 19 i 20: Responsabilitats dels explotadors d’empreses de pinsos/aliments

    Reial Decret 821/2008, de 16 de maig, pel qual es regulen les condicions d’aplicació de la normativa comunitària en matèria de higiene de pinsos i s’estableix el registre general d’establiments en el sector d’alimentació animal: en el que fa referència a les obligacions que es derivin de la normativa comunitària específica (BOE núm. 127 de 26.05.2008)

    Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s’estableix el marc d’actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris (BOE núm. 223 de 15.09.2012)

    Ordre APA/326/2007, de 9 de febrer, per la qual s’estableixen les obligacions dels titulars d’explotacions agrícoles i forestals en matèria de registre de la informació sobre l’ús de productes fitosanitaris (BOE núm. 43 de 19.02.2007)

    RLG 5

     

    Directiva 96/22/CE, del Consell, de 29 d’abril de 1996, per la qual es prohibeix utilitzar determinades substàncies d’efectes hormonal i tireostàtic i substàncies ß-agonistes en la cria de bestiar (DO L 125 de 23.5.1996, p.3) Article 3, lletres a), b), d) i e) i articles 4, 5 i 7; Comprovar que no hi ha en l’explotació, excepte que existeixi una informació, substàncies no autoritzades, no administrar dites substàncies als animals (excepte les excepcions pels tractaments zootècnics o terapèutics) i no comercialitzar animals als que se’ls hagi subministrat substàncies o productes no autoritzats i en cas d’administració de productes autoritzats que s’hagi respectat el termini d’espera prescrit per a aquests productes Reial Decret 2178/2004, de 12 de novembre, pel qual es prohibeix utilitzar determinades substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic i substancies beta-agonistes d’ús en la cria de bestiar (BOE núm. 274 de 13.11.2004)

    RLG 6

     

    Directiva 2008/71/CE, del Consell, de 15 de juliol de 2008, relativa a la identificació i al registre de porcs (DO L 213 de 8.8.2005, p. 31).

    Articles 3, 4 i 5

    Art. 3: Registre d’explotacions porcines per part dels Estats membres

    Art. 4: Condicions dels registres de les explotacions d’animals de la espècie porcina

    Art. 5: Requisits d’identificació i del moviment d’animals de l’espècie porcina

    Reial Decret 205/1996, de 9 de febrer, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de les espècies bovina, porcina, ovina i caprina (BOE núm. 52 de 29.02.1996)

    Reial Decret 479/2004, 26 de març, pel qual s’estableix i regula el Registre general d’explotacions ramaderes (BOE núm. 89 de 13.04.2004)

    Reial Decret 728/2007, de 13 de juny, pel qual s’estableix i regula el registre general de moviments de bestiar i el Registre general d’identificació individual d’animals (BOE núm. 155 de 26.062007)

    RLG 7

     

    Reglament (CE) n° 1760/2000, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 2000, que estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina i relatiu a l’etiquetat de la carn de boví dels productes a base de carn de boví (DO L 204 de 11.8.2000, p. 1)

    Articles 4 i 7

    Art. 4: Requisits i condicions del marcat auricular de l’espècie bovina

    Art. 7: Requisits i condicions del passaport i del registre d’animals de l’espècie bovina

    Reial Decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina (BOE núm. 239 de 06.10.1998)

    Reial Decret 479/2004, de 26 de març, pel qual s’estableix i regula el Registre general d’explotacions ramaderes (BOE núm. 89 de 13.04.2004)

    Reial Decret 728/2007, de 13 de juny, pel qual s’estableix i regula el registre general de moviments de bestiar i el Registre general de la identificació individual d’animals (BOE núm. 155 de 29.06.2007)

    RLG 8

     

    Reglament (CE) n° 21/2004, del Consell, de 17 de desembre de 2003, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de les espècies ovina i caprina i es modifica el Reglament (CE) n° 1782/2003 i les Directives 92/102/CEE i 64/432/CEE. (DO L 5 de 9.1.2004, p. 8) Articles 3, 4 i 5: Comprovar la correcta identificació i registre del bestiar oví-caprí.

    Reial Decret 685/2013, de 16 de setembre, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de les espècies ovina i caprina (BOE núm. 234 de 30.09.2013)

    Reial Decret 479/2004, de 26 de març, pel qual s’estableix i regula el Registre general d’explotacions ramaderes (BOE núm. 89 de 13.04.2004)

    Reial Decret 728/2007, de 13 de juny, pel qual s’estableix i regula el registre general de moviments de bestiar i el Registre general d’identificació individual d’animals (BOE núm. 155 de 26.062007)

    RLG 9

     

    Reglament (CE) n° 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001, pel qual s’estableixen disposicions para la prevenció, el control i l’eradicació de determinades encefalopaties espongiformes transmissibles (DO L 147 de 31.5.2001, p. 1)

    Articles 7, 11, 12, 13 i 15

    Art. 7: Respectar les prohibicions en matèria d’alimentació dels animals

    Art. 11: Compliment en la notificació d’encefalopaties espongiformes transmissibles

    Art. 12: Adopció de les mesures relatives als animals sospitosos

    Art. 13: Adopció de les mesures consegüents a la confirmació de la presència d’encefalopaties espongiformes transmissibles

    Art. 15: Posada al mercat d’animals vius, esperma, els seus òvuls i embrions

    Llei 8/2003, de 24 de abril, de sanitat animal: en el que fa referència a les obligacions que es derivin de les disposicions de la normativa comunitària específica (BOE núm. 99 de 25.04.2003)

    RLG 10

     

    Reglament (CE) n° 1107/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de octubre de 2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i pel qual es deroguen les Directives 79/117/CEE i 91/414/CEE del Consell (DO L 309 de 24.11.2009, p. 1)

    Els productes fitosanitaris s’utilitzaran adequadament

    La utilització adequada inclourà l’aplicació dels principis de bones pràctiques fitosanitàries i el compliment de les condicions establertes en l’autorització de comercialització del producte fitosanitari i especificades en l’etiqueta

    Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal, en el que fa referència a les obligacions que es derivin de les disposicions de la normativa comunitària específica (BOE núm. 279 de 21.11.2002)

    RLG 11

     

    Directiva 2008/119/CE, del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de vedells (DO L 10 de 15.1.2009, p. 7) Articles 3 i 4: Condicions de les explotacions de vedells i relatives a la cria

    Llei 32/2007, de 7 de novembre, per la cura dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici: en el que fa referència a les obligacions que es derivin de les disposicions de la normativa comunitària específica (BOE núm. 268 de 08.11.2007)

    Reial Decret 1047/1994, de 20 de maig, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de vedells     (BOR núm. 161 de 07.07.1994)

    RLG 12 Directiva 2008/120/CE, del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (DO L 47 de 18.2.2009, p.5) Articles 3 i 4: Condicions de les explotacions de porcs i relatives a la cria

    Llei 32/2007, de 7 de novembre, per la cura dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici: en el que fa referència a les obligacions que es derivin de les disposicions de la normativa comunitària específica (BOE núm. 268 de 08.11.2007)

    Reial Decret 1135/2002, de 31 d’octubre, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (BOE núm. 278 de 20.11.2002)

     
     

    RLG 13

    Directiva 98/58/CE, del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes (DO L 221 de 8.8.1998, p. 23)

    Article 4: Condicions de cria i manteniment d’animals

    Llei 32/2007, de 7 de novembre, per la cura dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici: en el que fa referència a les obligacions que es derivin de les disposicions de la normativa comunitària específica (BOE núm. 268 de 08.11.2007)

    Reial Decret 348/2000, de 10 de març, pel qual s’incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva 98/58/CE, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes     (BOE núm. 61 de11.03.2000)

     

Normes en matèria de bones condicions agràries i mediambientals

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA
    ASPECTE PRINCIPAL: AIGUA
    BCAM 1. Creació de franges de protecció en els marges dels rius

    Fertilitzants

    Tots els pagesos, tan si les seves explotacions estan ubicades en zona vulnerable com en zona no vulnerable, en els marges dels rius, llacs i llacunes, en l’aplicació de fertilitzants han de respectar les distàncies següents:

    Distància respecte a Pendent local Injectats o aplicats arran de terra Aplicats d’altres maneres
    Cursos d’aigua naturals i masses d’aigua definits a la cartografia 1:250.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya < 10% 15 m 35 m
    > 10% 25 m 50 m
    Cursos d’aigua naturals i masses d’aigua que no apareixen a la cartografia 1:250.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya < 10% 5 m 10 m
    > 10% 10 m 25 m

    Per als fertilitzants minerals nitrogenats la franja mínima en tots els casos és de 2 metres.

    La distància es mesura des de la vora de la llera del curs d’aigua. Si hi ha presència de banda de vegetació arbustiva o arbòria contínua, les distàncies anteriors es redueixen en un 50%. Si l’aplicació es fa manualment, no es tenen en compte aquestes distàncies.

    Fitosanitaris

    No s’han d’aplicar productes fitosanitaris en una franja amortidora de 5 metres d’amplada tocant als cursos d’aigua sense perjudici d’una limitació major recollida en l’etiqueta d’aquests productes.

    Les franges de protecció estaran situades en la parcel·la agrícola o seran contigües a ella, de manera que les seves vores llargues siguin paral·leles a la vora de la llera o massa d’aigua, podent estar constituïdes per vegetació de ribera.

    A la franja de protecció en què no s’aplicaran fertilitzants, no hi haurà producció agrícola, excepte en el cas dels cultius llenyosos que ja estiguin implantats, ja que l’arrencada podria disminuir la protecció dels marges. Es podrà permetre la sembra de barreges de flora silvestre, el pasturatge o la sega, sempre que la franja de protecció segueixi sent distingible de la terra agrícola contigua.

    En aquestes franges el DARP pot permetre en cas necessari, la realització de labors superficials de manteniment, per evitar la proliferació de plagues i malalties que constitueixin un risc sanitari per als cultius adjacents.

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: AIGUA

    BCAM 2. Compliment dels processos d’autorització de l’ús d’aigua de reg

    En  superfícies  de regadiu, l’agricultor/a ha  d’acreditar el seu dret d’ús d’aigua  de reg concedit per l’Administració hidràulica competent.

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: AIGUA

    BCAM 3. Protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació: prohibició d’abocaments directes a les aigües subterrànies i mesures per prevenir la contaminació indirecta de les aigües subterrànies mitjançant l’abocament sobre el terreny i la filtració a través del sòl de substàncies perilloses enumerades en l’annex de la Directiva 80/68/CEE, en la mesura que tingui relació amb l’activitat agrícola

    No s’ha d’abocar directament o indirecta a les aigües subterrànies qualsevol de les substàncies indicades a la llista I de l’Annex de la Directiva 80/68/CEE, sobre protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació (Compostos òrgan halogenats i substàncies que puguin originar compostos semblants en el medi aquàtic, compostos organofosforats, compostos orgànics d’estany, substàncies que posseeixin un poder cancerigen, mutagen o teratogen en el medi aquàtic o a través del mateix, mercuri i compostos de mercuri, cadmi i compostos de cadmi, olis minerals i hidrocarburs i cianurs).

    No s’ha d’abocar sense autorització directament o indirecta a les aigües subterrànies qualsevol substància de la llista II de l’Annex de la Directiva 80/68/CEE (Metal·loides, determinats metalls i els seus compostos, biocides i els seus derivats que no figurin en la llista I, substàncies que tinguin un efecte perjudicial en el sabor i/o l’olor de les aigües subterrànies, així com els compostos que puguin originar aquestes substàncies en les aigües, tornant-les no aptes per al consum humà, compostos orgànics de silici tòxics o persistents i substàncies que puguin originar aquests compostos en les aigües, llevat dels que siguin biològicament innocus o que es transformin ràpidament en l’aigua en substàncies innòcues, compostos inorgànics de fòsfor elemental, fluorurs, amoníac i nitrits).

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: SÒL I RESERVA DE CARBONI

    BCAM 4. Cobertura mínima del sòl

    Cultius herbacis.

    En les parcel·les agrícoles de secà sembrades amb cultius herbacis d’hivern no s’haurà de llaurar amb volteig el sòl entre la data de recol·lecció de la collita anterior i l’1 de setembre, data que s’estableix com a referència de l’inici de la presembra (no s’aplica en el cas de parcel·les de cultiu de superfície igual o inferior a una hectàrea, en el cas de parcel·les de cultiu irregulars o allargades la dimensió mínima en el sentit transversal al pendent sigui inferior a 100 metres en qualsevol punt de la parcel·la i quan, per raons de manteniment de l’activitat productiva tradicional es determini i s’autoritzi pel DARP tècniques d’agricultura de conservació que es considerin adients).

    No obstant això, per afavorir la implantació de la coberta vegetal amb cultius herbacis i per raons agronòmiques, com les dobles collites, climàtiques i de tipologia de sòls, es podran establir en certes zones dates d’inici de presembra més adaptades a les seves condicions locals, així com tècniques adequades de conreu, infiltrat d’aigua estancada i incorporació de matèria orgànica amb fins de fertilització.

    Cultius llenyosos.

    En el cas de cultius llenyosos situats en recintes de pendent igual o superior al 15%, llevat que el pendent real del recinte estigui compensat mitjançant terrasses o bancals, caldrà mantenir una coberta vegetal d’amplada mínima d’1 metre en els carrers transversals a la línia de màxima pendent o en els carrers paral·lels a aquesta línia, quan el disseny de la parcel·la o el sistema de reg impedeixin el seu establiment en l’altra direcció (no s’aplica en el cas de parcel·les de cultiu de superfície igual o inferior a una hectàrea, en el cas de parcel·les de cultiu irregulars o allargades la dimensió mínima en el sentit transversal al pendent sigui inferior a 100 metres en qualsevol punt de la parcel·la i quan, per raons de manteniment de l’activitat productiva tradicional es determini i s’autoritzi pel DARP tècniques d’agricultura de conservació que es considerin adients).

    No obstant, en el moment en què pugui competir amb el cultiu o impossibiliti la seva recol·lecció, aquesta coberta es podrà eliminar mitjançant mètodes químics o mecànics, podent ser incorporada mitjançant una llaurada superficial, respectant en tot cas el que estableix l’apartat relatiu a cultius llenyosos de la BCAM 5.

    En les parcel·les agrícoles que es trobin incloses en les zones d’influència forestal, el DARP pot establir l’obligació de llaurar una franja perimetral de l’amplada necessària perquè serveixi de tallafoc.

    No es podrà arrencar cap peu de cultius llenyosos situats en recintes de pendent igual o superior al 15% (llevat que el pendent real del recinte estigui compensat mitjançant terrasses o bancals) excepte en les zones en què així s’estableixi i sigui objecte de reposició autoritzada pel DARP. En aquests casos cal respectar les normes destinades a la seva reconversió cultural i varietal i als canvis de cultiu o aprofitament.

    Terres de guaret i terres sense cultiu.

    Es realitzaran pràctiques tradicionals de cultiu, pràctiques de mínim conreu o es mantindrà una coberta vegetal adequada, bé sigui espontània bé mitjançant la sembra d’espècies millorants.

    Les parcel·les en que les no es realitzi activitat agrària s’han de mantenir d’acord amb les normes locals reguladores d’aquesta situació.

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: SÒL I RESERVA DE CARBONI

    BCAM 5. Gestió mínima de les terres que reflecteixi les condicions específiques locals per limitar l’erosió

    Cultius herbacis.

    En les superfícies que es destinin a cultius herbacis, no s’ha de llaurar amb volteig la terra en la direcció del màxim pendent quan, en els recintes cultivats, el pendent sigui igual o superior al 15 %, tret que el pendent real del recinte estigui compensada mitjançant terrasses o bancals.

    Cultius llenyosos.

    En cultius llenyosos no s’ha de llaurar amb volteig a favor del pendent la terra en recintes amb pendents iguals o superiors al 15 %, tret que el pendent real del recinte estigui compensada mitjançant terrasses o bancals, s’adoptin formes especials de cultiu com el cultiu en feixes, es practiqui conreu mínim o de conservació, o es mantingui una cobertura de vegetació total del sòl. En cas d’existència de bancals, serà obligatori evitar qualsevol tipus de labors que afectin l’estructura dels talussos existents.

    Aquestes obligacions no són aplicables en el cas de parcel·les de cultiu de superfície igual o inferior a una hectàrea, en el cas de parcel·les de cultiu irregulars o allargades la dimensió mínima en el sentit transversal al pendent sigui inferior a 100 metres en qualsevol punt de la parcel·la i quan, per raons de manteniment de l’activitat productiva tradicional es determinin i autoritzin pel DARP aquelles tècniques d’agricultura de conservació que es considerin adients. En tots els supòsits, la implantació del cultiu es farà el més ràpidament possible, per evitar que el sòl es pugui veure afectat per l’erosió.

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA
    ASPECTE PRINCIPAL: SÒL I RESERVA DE CARBONI
    BCAM 6. Manteniment del nivell de matèria orgànica al sòl mitjançant pràctiques adequades, inclosa la prohibició de cremar els rostolls, excepte per raons fitosanitàries.

    Crema rostolls

    No podran cremar rostolls, tret que, per raons fitosanitàries, la crema estigui autoritzada pel DARP, en aquest cas estarà condicionada al compliment de les normes establertes en matèria de prevenció d’incendis, i en particular, les relatives a l’amplada mínima d’una franja perimetral quan els terrenys limitin amb terrenys forestals.

    Quan s’eliminin restes de collita de cultius herbacis i de les restes de poda de cultius llenyosos s’ha de realitzar d’acord amb la normativa establerta.

    Sistemes aplicació purins

    L’aplicació de purins en les superfícies agrícoles no podrà realitzar-se mitjançant sistemes de plat o ventall ni canons, les comunitats autònomes poden establir excepcions, atenent les característiques específiques de les superfícies afectades, incloses les condicions orogràfiques i climàtiques, o altres motius, i les mateixes quedar degudament justificades.

    Nota: A Catalunya l’aplicació de purí amb sistemes de vano o ventall es podrà realitzar per empreses de serveis fins a l’1 de novembre del 2018 i per a la resta d’aplicacions, fins al 31 de desembre de 2018 (Article 9.3 de l’Ordre ARP/9/2018, de 30 de gener, per la qual s’estableix i es regula la declaració única agrària de 2018)

    Incorporació al sòl de fems sòlids

    Els fems sòlids s’hauran d’enterrar després de la seva aplicació en el menor termini de temps possible. Això no obstant, es podran exceptuar d’aquesta obligació, si la comunitat autònoma així ho estableix, els tipus de cultiu mitjançant sembra directa o mínim conreu, les pastures i cultius permanents, i quan l’aportació dels fems sòlids es realitzi en cobertora amb el cultiu ja instal·lat.

    Nota: A Catalunya, atenent a les particularitats de determinats conreus, es considera necessari exceptuar d’aquesta obligació els sistemes de conreu de conservació, sembra directa i mínim conreu, els prats i pastures ja implantats, els cultius llenyosos amb coberta vegetal entre línies i les aplicacions en cobertura sobre cultius herbacis (Article 9.3 de l’Ordre ARP/9/2018, de 30 de gener, per la qual s’estableix i es regula la declaració única agrària de 2018).

  • ÁMBIT DE MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I BONA CONDICIÓ AGRÍCOLA DE LA TERRA

    ASPECTE PRINCIPAL: PAISATGE, NIVELL MÍNIM DE MANTENIMIENT

    BCAM 7. Manteniment de les particularitats topogràfiques i prohibició de tallar bardisses i arbres durant l’època de cria i reproducció de les aus

    No es podrà efectuar una alteració de les particularitats topogràfiques o elements del paisatge excepte en el cas de comptar amb autorització expressa de l’autoritat competent.

    Les particularitats topogràfiques o elements del paisatge són característiques del terreny com ara tanques, arbres aïllats, en filera i en grups, partions, basses, llacunes, estanys i abeuradors naturals, illes i enclavaments de vegetació natural o roca, terrasses de retenció i, quan el DARP així ho determini, vedrunes, petites construccions com ara murets de pedra seca, antics colomers o altres elements d’arquitectura tradicional que puguin servir d’aixopluc per a la flora i la fauna, a excepció d’aquelles construccions que poguessin comportar algun risc sanitari per a la cabana ramadera o per a la fauna silvestre),

    No obstant això, tenint en compte que els elements del paisatge protegits formaran part de la superfície admissible de la parcel·la agrícola en la qual estiguin ubicats, es considera necessari definir el marc d’aplicació i control d’aquesta norma, que s’aplicarà a les terres de cultiu i als cultius permanents, i, en els casos que determini la comunitat autònoma, a les pastures permanents o altres superfícies. Així mateix, les comunitats autònomes poden concretar les característiques descriptives dels elements del paisatge, així com modificar de forma justificada els límits que s’estableixen a continuació, atenent les seves particularitats paisatgístiques regionals o locals, o possibles casos específics.

    – Tanques d’una amplada de fins a 10 m.

    – Arbres en grups que ocupin una superfície màxima de 0,3 ha.

    – Partions d’una amplada de fins a 10 metres.

    – Bassals, llacunes, estanys i abeuradors naturals de fins a un màxim de 0,1 ha. No es consideraran els dipòsits de ciment o de plàstic.

    – Illes i enclavaments de vegetació natural o roca: fins a un màxim de 0,1 ha.

    – Terrasses d’una amplada, en projecció horitzontal, de fins a 10 metres.

    No obstant l’anterior, queda prohibit tallar tant tanques com arbres durant la temporada de cria i reproducció de les aus, excepte autorització expressa de l’autoritat mediambiental. Es prendrà com a referència el període comprès entre els mesos de març a juliol, podent aquest ser modificat de forma justificada per les comunitats autònomes.

    S’exceptuen de l’obligació establerta en el primer paràgraf, la construcció de parades per a correcció de rambles, reguerots i bancals, així com les operacions de condicionament de terres que es realitzin en aquelles parcel·les que es dedicaran al cultiu de l’arròs i altres de regadiu.