La gestió integrada de plagues

Consisteix en l’examen curós de tots els mètodes de protecció vegetal disponibles i posterior integració de les mesures adequades per evitar el desenvolupament de poblacions d’organismes nocius i mantenir l’ús dels productes fitosanitaris i altres formes d’intervenció en nivells que siguin econòmicament i ecològicament justificats, és a dir, que siguin sostenibles, i que redueixin o minimitzin els riscos per la salut humana i el medi ambient.

La gestió integrada de plagues busca el creixement d’un cultiu sa, amb la mínima alteració possible dels agroecosistemes i promou els mecanismes naturals de control de plagues.

La gestió de les plagues dels vegetals en àmbits professionals s’ha de realitzar mitjançant l’aplicació de pràctiques amb baix consum de productes fitosanitaris, donant prioritat, quan sigui possible, als mètodes no químics, de manera que els assessors i pagesos optin per les pràctiques i els productes amb menys riscos per a la salut humana i el medi ambient, d’entre tots els disponibles per tractar una mateixa plaga. Tot això s’ha de portar a terme tenint en compte els principis generals de la gestió integrada de plagues que siguin aplicables en cada moment i per a cada tipus de gestió de plagues.

  • Els vuit principis generals de la gestió integrada de plagues són els següents:
    1. La prevenció o l’eliminació d’organismes nocius ha d’aconseguir-se o propiciar-se, entre d’altres possibilitats, especialment per:
      a) Rotació dels cultius,
      b) Utilització de tècniques de cultiu adequades (per exemple, tècnica de la falsa sembra, dates i densitats de sembra, dosis de sembra adequada, mínima explotació, poda i sembra directa),
      c) Utilització, quan escaigui, de varietats resistents o tolerants així com de llavors i material de multiplicació normalitzats o certificats,
      d)Utilització de pràctiques de fertilització, reparació de sòls i reg i drenatge equilibrades,
      e)Prevenció de la propagació d’organismes nocius mitjançant mesures profilàctiques (per exemple, netejant periòdicament la maquinària i els equips),
      f)Protecció i millora dels organismes beneficiosos importants, per exemple amb mesures fitosanitàries adequades o utilitzant infraestructures ecològiques dins i fora dels llocs de producció i plantes reservori.
    2. Els organismes nocius han de ser objecte de seguiment mitjançant mètodes i instruments adequats, quan n’hi hagi. Aquests instruments adequats han d’incloure, quan sigui possible, la realització d’observacions sobre el terreny i sistemes d’alerta, previsió i diagnòstic precoç, recolzats sobre bases científiques sòlides, així com les recomanacions d’assessors professionalment qualificats.
    3. Sobre la base dels resultats de la vigilància, els usuaris professionals han de decidir si apliquen mesures fitosanitàries i en quin moment. Un element essencial per prendre una decisió és disposar de valors llindar segurs i científicament sòlids. Quan sigui possible, abans d’efectuar els tractaments s’han de tenir en compte els nivells llindar dels organismes nocius establerts per a la regió, les zones específiques, els cultius i les condicions climàtiques particulars.
    4. Els mètodes sostenibles biològics, físics i altres mètodes no químics s’han de preferir als mètodes químics, sempre que permetin un control satisfactori de les plagues.
    5. Els productes fitosanitaris aplicats han de ser tan específics per a l’objectiu com sigui possible, i han de tenir els menors efectes secundaris per a la salut humana, els organismes als quals no es destini i el medi ambient.
    6. Els usuaris professionals han de limitar la utilització de productes fitosanitaris i altres formes d’intervenció als nivells que siguin necessaris, per exemple, mitjançant la reducció de les dosis, de la freqüència d’aplicació o mitjançant aplicacions fraccionades, tenint en compte que el nivell de risc que representen per a la vegetació ha de ser acceptable i que no incrementen el risc de desenvolupament de resistències en les poblacions d’organismes nocius.
    7. Quan el risc de resistència a una mesura fitosanitària sigui conegut i quan el nivell d’organismes nocius requereixi repetir l’aplicació de productes fitosanitaris en els cultius, s’han d’aplicar les estratègies disponibles contra la resistència, amb la finalitat de mantenir l’eficàcia dels productes. Això pot incloure la utilització de productes fitosanitaris múltiples amb diferents maneres d’acció.
    8. Els usuaris professionals han de comprovar l’eficàcia de les mesures fitosanitàries aplicades sobre la base de les dades registrades sobre la utilització de productes fitosanitaris i del seguiment dels organismes nocius.

    Aquests principis queden recollits en unes guies de gestió integrada de plagues que es van publicant en el web del Ministeri d’Agricultura per a cada cultiu o grups de cultius .