La gestió de les dejeccions ramaderes
La gestió de les dejeccions ramaderes
Les dejeccions ramaderes són un bon adob que cal gestionar i utilitzar amb criteris agronòmics.
Els objectius principals d’una correcta gestió de les dejeccions ramaderes són els següents:
- Reutilització com a adob dels cultius amb criteris tècnics, aplicant-los en els períodes i en les quantitats adequades a les necessitats dels cultius.
- No malmetre el medi ambient: protegir els sòls agrícoles i les aigües de la contaminació per nitrats.
Tipus de gestió:
- Gestió en el marc agrari: aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes en una base, agrícola, ja sigui en terres de conreu, als prats i pastures propis o en terrenys propietat d’altres titulars. S’inclouen en aquest concepte la gestió duta a terme pels centres de gestió de dejeccions ramaderes, l’emmagatzematge de les dejeccions, fins i tot si es tracta d’un sistema d’emmagatzematge utilitzat per diverses explotacions, el transport i els tractaments en origen, sempre que aquests es duguin a terme a l’explotació ramadera.
- Gestió fora del marc agrari: qualsevol operació que no es pugui considerar com a gestió en el marc agrari. En general, gestió mitjançant el contracte amb un gestor autoritzat que es farà càrrec de les dejeccions (regulat segons la normativa de residus).
L’emmagatzematge de les dejeccions
Els dipòsits d’emmagatzematge han de complir els requisits imprescindibles següents:
- Capacitat d’emmagatzematge suficient per a un període de temps adequat a les possibilitats d’utilització agrícola i, com a mínim, la que s’indica en el Quadre 20.
- Estanquitat: construcció amb materials i formes que garanteixin l’estanquitat, evitin la lixiviació, la percolació o l’escolament.
Mesures per a la reducció de volum de dejeccions produïdes:
- Controlar els abeuradors per evitar les fuites i el desaprofitament de l’aigua.
- Realitzar la neteja de les instal·lacions de manera que la quantitat d’aigua utilitzada i la freqüència permetin reduir la quantitat d’aigües que vagi a parar a la fossa. S’utilitzaran, si escau, equips de pressió d’aigua.
- Reduir les superfícies de patis, zones de neteja i zones brutes de les instal·lacions d’allotjament dels animals i els seus annexos amb la finalitat de reduir el volum de líquids que vagin a parar a les fosses.
- Preveure un sistema separat de recollida de les aigües de pluja. Si el dipòsit està tancat, s’evitarà emmagatzemar aigua de pluja, tant si prové de les teulades, de vessament o si cau directament a sobre
- Tipus d’alimentació. És preferible utilitzar el sistema d’alimentació seca, ja que els animals consumeixen menys quantitat d’aigua.
Els plans de gestió i els llibres de gestió de les dejeccions ramaderes
Totes les explotacions ramaderes han de disposar i d’aplicar un pla de gestió de les dejeccions, individual o conjunt, i portar al dia un llibre de gestió de les dejeccions.
En queden exemptes les explotacions ramaderes que no comercialitzen la seva producció i les totalment extensives amb una càrrega de pastura inferior a 80 kg N/ha i any.
Els Plans de gestió s’han d’elaborar a través de l’aplicació informàtica GDN, accessible des de la web del DARP (aplicació informàtica GDN).
Els plans de dejeccions ramaderes de les explotacions ramaderes de l’annex III de la Llei 20/2009 han de ser elaborats i signats per una persona tècnica habilitada pel Departament d’Agricultura.
La base agrícola que forma part d’un pla de gestió no pot formar part d’altres plans de gestió. El ramader ha de disposar d’un contracte amb el titular de la terra (es considera que el titular de la terra és qui la té a la DUN consolidada).
El titular de la terra és qui té el dret a contractar l’aplicació de dejeccions ramaderes amb el titular de la granja. A aquests efectes, es considera que el titular de la terra és qui la té a la DUN consolidada. Per tal de resoldre els possibles duplicitats de terres que puguin aparèixer entre diferents plans de gestió, el titular de la terra pot adreçar-se al Departament per tal d’informar sobre quin és el contracte d’aplicació de dejeccions vigent.
Per descarregar-vos el formulari, accediu al tràmit Plans de Gestió de Dejeccions ramaderes – Gestió de terres.
El transport de les dejeccions ramaderes
El transport de les dejeccions ramaderes s’ha de realitzar complint la normativa vigent sanitària, de transport i, quan escaigui, de residus, de tal manera que s’evitin els riscos de transmissió de malalties o de contaminació del medi.
El transport de les dejeccions per part del titular de l’explotació ramadera d’origen de les mateixes o pel titular de l’explotació agrícola de destí es considera que és gestió en el marc agrari i no requereix cap autorització especial.
Si el transport de les dejeccions el fa un tercer, es tracta de gestió fora del marc agrari i s’ha de fer una comunicació prèvia de l’activitat de transport de residus i registrar-se al Registre de transportistes de Catalunya. El tràmit no està subjecte a cap taxa.
Més informació a l’apartat de Transport de la web l’Agència de Residus de Catalunya.
Obligació d’ús del GPS
Des del 24 d’octubre de 2016 és obligatori a tot Catalunya que els equips de transport de dejeccions ramaderes que realitzen aplicacions a més de 10 km de les instal·lacions ramaderes d’origen vagin equipats amb un GPS (dispositiu electrònic de posicionament global) i una unitat d’adquisició i registre d’aquestes dades, que no en permeti la modificació
Per poder utilitzar la Plataforma RDLG és necessari:
- Donar-se d’alta com a persona usuària a la plataforma.
- El dispositiu electrònic de posicionament global (GPS) ha d’incorporar un programari que permeti la transmissió telemàtica en temps real de les adaptat a les especificacions tècniques establertes pel DARP.
Més informació al Pla d’ús de GPS en fertilització.
L’apilament temporal dels fems o altres fertilitzants orgànics
Gestió tradicional dels fems en la ramaderia semiextensiva d’àrees de muntanya
Per a determinades comarques i municipis s’accepta com a sistema de gestió vàlid la gestió tradicional que fan les explotacions semiextensives dedicades a la cria de vedells, la cria de xais o la cria de poltres, que durant un període d’almenys sis mesos a l’any tenen el bestiar pasturant tot el dia en prats i pastures de muntanya, mentre que durant la resta de l’any el bestiar pastura en altres indrets i disposa d’un cobert o d’una nau on poder refugiar-se de les inclemències meteorològiques, ja sigui durant la nit o bé durant períodes de temps concrets, quan la neu impedeix l’accés dels animals a la pastura, s’han de complir una sèrie de condicions respecte la durada i les distàncies.
