La gestió de l’adobat nitrogenat
Els plans de fertilització
Els tres objectius principals d’una correcta gestió de l’adobat nitrogenat són els següents:
- Obtenir unes bones produccions dels cultius, tant en quantitat com en qualitat.
- Maximitzar l’eficiència en l’ús dels nutrients.
- Minimitzar el risc de contaminació de les aigües per nitrats.
Els plans de fertilització permeten ajustar les aplicacions de fertilitzants en el temps, en quantitat i en l’espai. És fonamental fer un balanç de nitrogen en l’àmbit de l’explotació (en el cas de les explotacions que disposen de dejeccions ramaderes pròpies) i de parcel·la.
Els plans de fertilització tenen en compte:
- Els nutrients disponibles (les dejeccions que es produeixen, en el cas d’explotacions ramaderes).
- La seva forma i cost.
- Les necessitats de nutrients dels cultius que dependrà de la producció objectiu.
- Les característiques dels sòls (important fer anàlisis de sòls) i el clima.
- Les especificitats del maneig (treball del sòl, reg, etc.).
Balanç de nitrogen en l’àmbit de l’explotació
- Calcular les disponibilitats de nitrogen procedents de fonts pròpies de l’explotació, principalment fems i purins.
- Calcular la superfície necessària per aplicar tot el nitrogen disponible en l’explotació, especialment el procedent dels fertilitzants orgànics.
- Calcular la superfície disponible en l’explotació, descomptant-ne i delimitant-ne aquelles àrees on no es poden aplicar fertilitzants orgànics en cap època de l’any.
- Delimitar les àrees on els fertilitzants han de ser aplicats amb restriccions de temps, espai o quantitat.
- Calcular si hi ha dèficit o excés de nitrogen en l’explotació. En el cas de dèficit, es decidirà la quantitat i el tipus de fertilitzant que s’haurà d’adquirir per mantenir un adequat subministrament de nitrogen als cultius. En aquest sentit, és important precisar que els fertilitzants orgànics constitueixen en la majoria dels casos la millor solució econòmica i mediambiental. En el cas de superàvit, s’haurà de decidir quin destí se li dóna.
- Calcular la màxima quantitat de fertilitzants orgànics que s’han d’emmagatzemar.
Balanç de nitrogen disponible al sòl a escala de parcel·la
Aquest balanç es realitza per un cicle o part d’un cicle d’un cultiu per tal d’avaluar el nitrogen (N) mineral (nítric i amoniacal) disponible per al cultiu.
Nitrogen disponible al sòl = N residual del cultiu anterior + N procedent del sòl + N fertilitzants
N residual del cultiu anterior. És l’N que està a disposició del nou cultiu en el moment de la sembra. Es pot determinar amb una anàlisi o estimar-lo en funció de diferents paràmetres.
N residual del cultiu anterior. És l’N que està a disposició del nou cultiu en el moment de la sembra. Es pot determinar amb una anàlisi o estimar-lo en funció de diferents paràmetres.
N procedent del sòl. Les aportacions d’N del sòl durant el cultiu depenen: dels residus de collita, de la mineralització de la matèria orgànica, de l’efecte de les aportacions d’adobs orgànics dels anys anteriors, etc.
N fertilitzants. Aportacions de fertilitzants minerals o orgànics durant el cultiu. S’ha de tenir en compte l’eficiència de la seva incorporació, en el cas dels orgànics, les fraccions que quedaran disponibles i en el cas del regadiu, les aportacions d’N amb l’aigua de reg.
Hi ha sistemes de càlcul orientatiu per elaborar els plans d’adobatge basats en el balanç de N
Ús de les dejeccions ramaderes com a adob
Per utilitzar les dejeccions ramaderes com a adob orgànic d’una forma eficient cal conèixer:
- Continguts totals i forma dels diferents nutrients.
- Concentració dels nutrients (per ex. kg N/tona de producte)
- Homogeneïtat/Heterogeneïtat.
- Disponibilitat en el temps.
- Eficiència amb què poden aplicar-se tenint en compte la seva composició, possibilitats d’aplicació (època, incorporació, dosis, etc.).
- Altres propietats (efecte sobre la reacció del sòl o sobre la salinitat).
Eficiència en l’ús del nitrogen
- Determinar la quantitat de fertilitzants que cal aplicar a partir del balanç de l’N disponible per a les plantes en l’àmbit de la parcel·la.
- Aplicar l’adobat el més a prop possible del moment en què les necessitats del cultiu són màximes. Normalment s’haurà de fraccionar l’adobat.
- Aplicar els fertilitzants de manera uniforme.
- Incorporar els fertilitzants al sòl (sobretot si són rics en amoni, que es volatilitza).
- Altres aspectes que cal tenir en compte: un bon estat fitosanitari del cultiu; densitat de sembra adequada, control de males herbes, reg, etc.
