Introducció
Les activitats ramaderes estan incloses en la normativa de prevenció i control ambiental de les activitats des que la Llei 3/1998, de 27 de febrer va incorporar els principis de la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC). Ambdues normes han estat substituïdes per normes posteriors que han anat actualitzant el sistema de prevenció i control ambiental que s’aplica a Catalunya. Així mateix, amb l’objectiu de compaginar la reducció necessària de càrregues administratives per a les persones que exerceixen activitats econòmiques amb el respecte i les garanties en la prevenció i control del medi ambient s’han integrat en el mateix tràmit l’avaluació d’impacte ambiental.
Aquesta normativa, que té per objectiu assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt, estableix que abans de concedir una autorització o una llicència ambientals, l’Administració s’ha d’assegurar que s’han fixat les mesures adequades de prevenció i reducció de la contaminació en el medi, incloses l’atmosfera, l’aigua i el sòl. Amb aquesta finalitat es fixen en l’autorització ambiental i en la llicència ambiental els valors límit d’emissió per la prevenció i la protecció de la contaminació i, en el cas de les autoritzacions ambientals, tenint en compte també les millors tècniques disponibles a cada moment.
El 2011 es va establir amb caràcter general per a les instal·lacions ramaderes el règim de comunicació prèvia a l’Ajuntament abans de la seva posada en funcionament i només van quedar subjectes a autorització o llicència ambiental aquelles explotacions que per la seva capacitat estan subjectes a la normativa de prevenció i control integrats de la contaminació, i a la declaració d’impacte ambiental d’acord amb la normativa europea i estatal.