Introducció
La modificació de les normatives europees, respecte de la comercialització i l’ús dels productes fitosanitaris, té el seu origen en la Decisió 1600/2002/CE, del Parlament Europeu i del Consell, segons la qual, s’estableix el Sisè Programa d’Acció Comunitari en Matèria de Medi Ambient. El 2009, va finalitzar la discussió del nou paquet normatiu proposat per la Comissió Europea sobre com s’ha de regular un ús sostenible dels productes fitosanitaris. Aquesta normativa va ser transposada a la normativa estatal i va entrar en vigor el 2012.
S’entén per ús sostenible dels productes fitosanitaris el conjunt de mesures encaminades a reduir els riscos pel medi ambient i la salut humana per la seva utilització dels productes sense pèrdua del rendiment de les collites, mitjançant la utilització de:
- la gestió integrada de plagues que prioritza les solucions menys perilloses per a la salut humana i el medi ambient,
- la utilització de tècniques alternatives i amb
- una baixa utilització de productes químics.
Per tant, els professionals han de considerar tots els mètodes de protecció de les plantes per eradicar les plagues, malalties i males herbes, donant prioritat a aquelles que pertorbin menys els ecosistemes agrícoles i fomentar els mecanismes naturals de gestió de plagues.