Introducció

El nitrogen és un element fonamental per a la nutrició de les plantes. L’absorbeixen del sòl principalment en forma de nitrats i, en menor mesura, en forma d’amoni. La gran solubilitat del nitrogen en forma de nitrats fa que pugui arribar fàcilment a les aigües subterrànies, per tant, és molt important gestionar correctament l’adobat nitrogenat per reduir al màxim el risc de rentat de nitrogen a través del perfil del sòl fins a arribar a l’aqüífer.

A Catalunya no hi ha una afectació significativa per nitrats de les aigües superficials ni de les litorals, però sí que és important l’afectació per nitrats de les aigües subterrànies en algunes zones (vegeu fitxes resum) de l’evolució de les concentracions de nitrats a les zones vulnerables, ACA, juny 2017).

Els factors que poden produir un deteriorament de la qualitat de les aigües subterrànies no estan relacionats en general amb l’extracció de l’aigua, sinó que es deuen a altres causes, com les filtracions de residus d’activitats urbanes, industrials i mineres o l’aplicació de fertilitzants, orgànics o inorgànics, i de pesticides en l’agricultura.

Hi ha dues formes fonamentals de contaminació:

1. Contaminació puntual: es produeix en llocs concrets i, en general, es pot relacionar amb un abocament determinat.
2. Contaminació difusa: afecta zones àmplies i es relaciona, en zones amb activitat agrària amb pràctiques incorrectes d’adobat (per excés d’adob o un maneig incorrecte) i pot estar combinat amb regs amb dotacions d’aigua excessiva.

És molt important prevenir la contaminació dels aqüífers, ja que la descontaminació d’un aqüífer acostuma a ser un procés molt llarg i costós, i a vegades pràcticament impossible.

Per fer front a aquest problema en l’àmbit de la Unió Europea, l’any 1991 es va aprovar la Directiva Nitrats que estableix que cal:

• Definir les zones vulnerables, que són aquelles que, amb l’escolament i la filtració que s’hi produeixi, provoquen o poden provocar la contaminació per nitrats de les aigües continentals (superficials o subterrànies).
• Establir codis de bones pràctiques agràries obligatoris a les zones vulnerables i recomanables a la resta del territori.
• Establir programes d’actuació per a les zones vulnerables per reduir la contaminació.

El desplegament d’aquesta normativa a Catalunya ha comportat l’establiment de noves obligacions i limitacions als pagesos respecte de les pràctiques d’adobat (quantitats màximes de nitrogen que cal aplicar i calendari d’aplicacions) i la gestió de les dejeccions ramaderes (plans de gestió).