Introducció

La preocupació creixent per la protecció mediambiental ha portat a escala de la Unió Europea a la recerca de pràctiques agrícoles compatibles amb el medi ambient en a la formulació de la Política Agrària Comuna (PAC). Per tal d’integrar els aspectes mediambientals a les organitzacions comunes de mercat l’Agenda 2000 va introduir el concepte d’ecocondicionalitat i es va establir que els ajuts directes de la PAC havien d’estar supeditats al compliment de certs requisits mediambientals i els Estats membres eren els responsables d’establir les mesures mediambientals que consideressin apropiades i les sancions aplicables en cas d’incompliment. Amb l’aprovació de la reforma de la PAC a final de 2003 es va fer un pas més i es va introduir la condicionalitat que va entrar en vigor el gener de 2005. La condicionalitat en relació amb les ajudes directes de la PAC implica l’obligació de les persones pageses que reben els pagaments directes de complir amb una sèrie de requisits legals de gestió obligatoris i de bones pràctiques agràries, i el fet de no complir-los pot comportar la reducció o l’exclusió del benefici del pagament de l’ajut directe.

La darrera reforma de la PAC de juny de 2013 té per objectiu aconseguir la seguretat alimentària a Europa, al mateix temps que garanteix un ús sostenible de la terra i el manteniment dels recursos naturals, evitant el canvi climàtic i els desafiaments territorials. En aquest marc, també s’han introduït canvis en la condicionalitat ampliant els ajuts que estan sotmesos al seu compliment. Les normes de la condicionalitat que s’han de complir fan referència a la legislació de la UE sobre salut mediambiental, pública i animal, benestar animal i l’obligació de mantenir la terra en bones condicions agrícoles i ambientals complint una sèrie d’estàndards relacionats amb la protecció del sòl, el manteniment de la matèria i estructura orgànica del sòl, evitant el deteriorament dels hàbitats i la gestió de l’aigua.