El sistema de protecció dels espais naturals

El sistema d’espais naturals de Catalunya deriva de la normativa de protecció d’espais naturals catalana, espanyola i europea, i estableix diferents nivells de protecció: un nivell de protecció bàsic mitjançant el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), un nivell de protecció especial mitjançant les figures de de protecció especial (ENPE) i la protecció europea a través de la xarxa Natura 2000.

També hi ha espais naturals inclosos en convenis o tractats internacionals (Zones humides del Conveni Ramsar, Reserves de la Biosfera (UNESCO) o Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM).

Tots els espais inclosos en el Sistema d’Espais Naturals Protegits (el SENP) i la informació bàsica sobre el seu medi físic, biodiversitat, declaració, planificació i gestió i correspondència amb altres figures de protecció, es poden consultar a l’espai web del departament competent en medi natural i gràficament es poden consultar al Visor espais naturals protegits de Catalunya

  • Referències normes protecció espais naturals:

    Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (DOGC Núm. 556 de 28.06.1985)

    Decret 328/1992, 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (DOGC Núm. 1714 de 01.03.1993)

    Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (BOE Núm. 299 de 14.12.2007)

    Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

    Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres (versió codificada)